Resultats de la cerca

Els orígens d’aquest castell i el seu terme són confusos Era situat a la partida dels Arcs, al sud del terme municipal actual, i es desconeix amb certesa la seva localització exacta De bell antuvi sembla que els Arcs formà part del terme de Cambrils o bé això sembla inferir-se de la primitiva carta de poblament de Cambrils del 1152 Tanmateix, els Arcs apareix pocs anys després desvinculat de Cambrils i sota la senyoria de la família Arcs Dins el terme dels Arcs sembla que nasqué, a partir del 1210, la vila de Vinyols, que acabaria essent el centre de la demarcació La família Arcs, establerta…

El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega , inclòs ara al deganat de…

El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els…

És en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans de Serrateix Berguedà fins a prop del Cardener, entre les rieres d’Hortons i de Sant Cugat És documentat històricament des de l’any 941 en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies El nom de Castelladral correspon segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu…

D’un valor literari més aviat escàs, tingué, això no obstant, unes llargues seqüeles hi prengueren part, defensant una tesi o una altra, Jaume Gassull, replicat per “lo síndic del comú dels peixcadors”, Narcís Vinyoles i Baltasar Portell, i l’extensió augmentà considerablement més de 1000 versos En conjunt, és una mostra de tipus de literatura molt de l’època, que vol ésser un joc d’enginy però que no passa d’una discussió intranscendent

Notícies sobre la vida del mestre Pere Garcia, pintor de retaules, natural de la vila de Benavarri Ribagorça, Osca, està documentat a la ciutat de Saragossa des del 9 de novembre de 1445 fins al 2 de setembre de 1449 No sabem l’any en què va fixar la residència a la capital aragonesa, per bé que la raó per establir-s’hi devia ser aprendre l’ofici de pintor al costat del mestre Blasco de Grañén 1422-1459, la qual cosa sembla poder deduir-se del fet que figura en qualitat de testimoni en diversos contractes signats per Grañén entre els anys 1445 i 1447 Blasco de Grañén va ser un dels pintors de…

Situació Situada en un lloc solitari, mig enlairada i des d’un indret que divisa la vall del riu, hi ha les ruïnes d’aquest monestir Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 17,1 — y 77,5 31 TDG 171775 Una vista aèria del monestir des del costat nord-oriental Hom hi pot veure el conjunt i, a mà esquerra, l’església circular romànica de Sant Miquel de Lillet J Pagans-TAVISA Una vista del monestir des de l’angle sud-oriental A desgrat de la seva ruïna, és ben apreciable la planta de l’edifici i el bloc d’…

Entre aquest turó i la serra de Fontpobra s’obre el coll Tort 825 m alt, damunt la vall de Sant Iscle, on hi ha el poble de Sant Iscle de Colltort El castell és esmentat des del 1017 havia estat donat en feu pel comte Ramon Borrell de Barcelona al comte de Besalú, Bernat Tallaferro La jurisdicció passà a la senyoria d’Hostoles i, després, als Santapau al s XVII formava part de la batllia reial d’Hostoles

Vida i obra Senyor de la baronia d’Ortafà, fill de Grimald II i de Brunissenda, es casà amb Saurina de Tatzó El 1217 signà unes constitucions de pau i treva, i feu testament el 1240 Es conserven dues cançons amoroses seves, la més important de les quals, Aissí cum les naus en la mar , s’inicia amb una àmplia comparació marinera, i mostra influències de Bernat de Ventadorn Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

A l’antiga literatura catalana gaudí de poca fortuna A la fi del segle XV, difós ja el vers castellà d' arte mayor , Bernat Fenollar, entre altres, el feu servir com a vers final de l’estrofa Emprat pels poetes castellans en les petites composicions líriques, fou assimilat pels poetes catalans de la Decadència i de la Renaixença Josep Romaguera, cançons del segle XVIII, M Antoni Martí, i Jacint Verdaguer mateix en les èglogues místiques, el Canigó , etc