Resultats de la cerca
Es mostren 4893 resultats
Josep Puig d’Asprer
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, es doctorà el 1892 i assolí notorietat en defensar alguns acusats implicats en l’atemptat del Liceu 1894 i en el procés de Montjuïc 1896, i en formar part de la comissió revisionista d’aquest el 1898 A partir del 1902 s’uní al republicanisme lerrouxista Membre directiu de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home des del 1905, fou elegit regidor el 1909 i diputat provincial el 1917 Després d’ésser empresonat el 1919, se n'anà a Madrid Nomenat governador civil de Lleida en proclamar-se la Segona República, fou després diputat a corts per Girona i membre del Consell Català del Partit…
Pere Màrtir Coma
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1569-78) i escriptor.
Ingressà al convent dominicà de Barcelona 1520, i fou mestre de teologia, lector a Tarragona i provincial de l’orde Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg d’Arias González Gallego, bisbe de Girona Compartí l’actitud contrareformista partidària d’immunitzar Espanya contra els corrents reformadors europeus per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars Designat per a la seu d’Elna 1568, substituí l’ús del missal i del breviari de l’Església local pels de la romana En conflicte amb Felip II, la diòcesi fou posada en entredit per negar-se a cedir…
Daniel Torres Rufach
Futbol
Dirigent de futbol.
El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…
Èlide
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra…
Vicenç Prat i Brunet
Literatura
Escriptor i polític.
Membre d’Acció Catalana, de la qual era president 1934, fou elegit regidor de Cultura de Manresa, ciutat en la qual ocupà també altres càrrecs president de la Comissió de Cultura, secretari de l’Escola d’Arts i Oficis, vocal de la Junta de Conservatori i del Consell Local, etc Acusat d’haver pres part en els fets del Sis d’Octubre , fou empresonat, però arran de les eleccions del 1936 tornà al seu càrrec de regidor Poc després es traslladà a viure a Barcelona i, finalment, s’exilià a França 1939-42 Collaborador en diverses publicacions, com La Veu de Catalunya , El Dia , L’Om ,…
José Matías España Muntadas

José Matías España Muntadas
© Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat
Història
Polític, enginyer industrial i empresari.
Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou…
Francesc Ibáñez i Talavera
Francesc Ibáñez i Talavera
© AVUI/R. RAMOS
Disseny i arts gràfiques
Autor de còmics.
Format en la tradició local pròpia de la plantilla de l’Editorial Bruguera —Peñarroya, Escobar, Jorge, Vázquez—, emprengué des del començament una renovació absoluta, i assolí un estil propi que ha tingut en La família Trapisonda , 13, rue del Percebe i, sobretot, Mortadelo y Filemón els principals exponents, el darrer dels quals ha assolit difusió internacional i ha estat dut al cinema El dinamisme narratiu, l’ús de l’absurd i la fantasia en la caracterització de personatges i situacions, i una comicitat primària defineixen la seva producció L’any 1994 rebé el Gran Premi del…
Quaderns de Vilaniu

Números 1 (esquerra) i 40 (dreta) dels Quaderns de Vilaniu
© Institut d’Estudis Vallencs
Historiografia catalana
Revista semestral de l’Institut d’Estudis Vallencs.
La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de…
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…
Josep Torrella i Pineda

Josep Torrella i Pineda
© Família Torrella
Historiografia catalana
Literatura
Cinematografia
Escriptor i historiador.
Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern i…
, ,