Resultats de la cerca

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

Situació Vista de llevant del temple de Sant Esteve del Monestir, durant segles seu d’una comunitat monàstica ECSA - A Roura L’església de Sant Esteve del Monestir s’aixeca al centre del poble homònim, situat a la riba esquerra de la Tet Aquest temple, avui dia amb caràcter parroquial, és l’únic edifici subsistent de l’antic cenobi que hi hagué en aquest indret Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 42’ 31,2” N - Long 2° 50’ 51,6” E Sant Esteve del Monestir és a 5 km al nord-oest de Perpinyà per la carretera D-616 Història El terme de Sant Esteve del Monestir té el seu origen en una antiga villa…

Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…

L’Electroquímica de Flix SA La sosa o carbonat de sodi és un dels components més importants de la química, segons tots els diccionaris i les enciclopèdies del segle XIX Com a blanquejant té utilització directa en la indústria tèxtil i és també indispensable per a la fabricació del sabó i del vidre La sosa natural es trobava en les cendres de la barrella, una planta herbàcia força corrent als Països Catalans, vora del mar Durant el segle XVIII el conreu de la barrella fou intensiu en zones com el Delta de l’Ebre, el Baix Cinca o la regió d’Alacant, d’on s’exportava cap a França i altres països…

L’any 1491, per ordre del rei Ferran II i actuant en nom seu l’infant Enric d’Aragó i de Pimentel, lloctinent general, i en presència de l’escrivà major Antoni Lombard, foren elegits els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Peralta Barcelona – 1505, abat de Montserrat bisbe de Vic diputat militar Miquel Joan Gralla, cavaller de Lleida diputat reial Pere Destorrent, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Galceran Albanell, canonge i vicari de la seu de Girona oïdor militar Guillem d’Oms i de Santapau, senyor de Santa Pau no jurà el càrrec oïdor reial Llorenç de Vilanova,…

Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…

Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part…

Retaule de Sant Pere de Vinaixa, obra de Ramon de Mur El 1420 Pere Ferrerons, picapedrer veí de Vinaixa, va encarregar aquest retaule a Ramon de Mur L’escut de la família Ferrerons figurava en el guardapols, que s’ha perdut L’obra, que havia de fer 8 pams d’amplada per 10 d’alçada, destaca per la seva simplicitat i la tendència a descartar tota expressió naturalista La composició és en bona part la mateixa que una quinzena d’anys més tard es mostrarà, més sumptuosa i viva, en el retaule de la mateixa advocació de Bernat Martorell a l’esquerra, vocació de l’apòstol, sant Pere entronitzat,…

Introducció Els primers llibres que tingué la nova seu episcopal encara procedien, segons sembla, de l’antiga tradició visigòtica, i probablement devien venir de les diòcesis veïnes, Girona o Urgell, però aviat n’arribaren d’escrits a la Gàllia Poc a poc a la mateixa diòcesi es creà un scriptorium i uns especialistes de l’escriptura d’entre aquests sempre n’hi havia un que despuntava i és generalment qui redactava els documents més solemnes, com són les actes de consagració de les esglésies, en les quals els fundadors o el bisbe consagrant acostumen a fer donació de llibres litúrgics,…

Ocupa uns 2775 km 2 , que coincideixen amb la conca alta del Cinca i la mitjana de l’Éssera, amb el partit judicial de Boltanya i amb la part pirinenca no catalana del bisbat de Barbastre És la meitat més feréstega i tancada dels Pirineus aragonesos, on es troben representades les distintes unitats estructurals, distribuïdes en faixes latitudinals El Pirineu axial, que s’estén del massís de Posets 3367 m, compartit amb l’Alta Ribagorça, al de Vinhamala 3303 m, al límit amb Bigorra, amb petites valls com la de Pineta, capçalera del Cinca, i la de Gistau, que ho és del seu afluent el Cinqueta…