Resultats de la cerca

Fairfield Osborn, geòleg nord-americà que tingué un important paper en la creació del moviment internacional per la conservació de la natura, era fill de Henry Fairfield Osborn 1857-1935, destacat paleontòleg que fou director de l’American Museum of Natural History durant molts anys El tret més remarcable del llibre d’Osborn és la seva aparició en un moment —la immediata postguerra de la Segona Guerra Mundial— en què, davant les urgències de la reconstrucció dels països devastats pel conflicte bèllic i de la normalització dels intercanvis econòmics, la visibilitat del problema que evocava era…

Geògraf llibertari, Reclus percebé i analitzà els efectes contradictoris del poder creixent del capitalisme del seu temps percebé prou bé les contrapartides que ell anomenava ‘regressos’ dels progressos que s’entreveien Pròxim a Marx i Engels però malfiat pel que fa a l’excessiu poder de l’estat que aquests preconitzaven, amic de Bakunin i de Kropotkin, el 1871 participà amb entusiame en la Comuna de París, fet que li valgué la presó i l’exili Per això, tot i haver estat un dels geògrafs francesos més brillants, i malgrat la seva estimable influència en el pensament geogràfic, la seva carrera…

L’obra de George Perkins Marsh “ Man and nature ” ‘Home i natura’ manté una sorprenent actualitat en els nostres dies D’una banda, posa de manifest que el deteriorament de la natura es remunta a l’antiguitat més reculada, i avança la idea d’una possible relació entre formes de govern i destrucció del medi D’una altra, és conscient de l’acceleració de les transformacions de la natura com a conseqüència dels avenços tecnològics de la revolució industrial, fins i tot consagra un capítol a l’anticipació dels grans canvis que encara havia de fer possible el potencial de la indústria del seu temps…

Herder comença les seves “ Ideen ” tractant de l’ordre còsmic en el qual s’insereix la història humana En la illusió de la llibertat, les nacions realitzen un projecte que els humans ignoren La intelligència de Déu “pensa i actua” en ells, que per separat no són res però junts són ‘el tot’ Els mons poden desaparèixer, però les lleis de la natura són eternes Els partidaris d’un ecologisme biocèntric es podrien reconèixer en aquest pensament si no fos que Herder, home religiós, afirma la certesa d’un acompliment de la natura i dels humans en un ordre superior i transcendent, llunyà precedent,…

L’antropologia darwiniana escandalitzà els seus contemporanis en establir, de manera irrefutable, una continuïtat biològica entre els humans i la resta dels primats Però no resolia la greu dificultat de com explicar l’especificitat humana sense recórrer a causes no materials Concebre l’adquisició per selecció natural de comportaments que oposessin resistència a la selecció natural pura i dura per exemple els comportaments cooperatius o altruistes pot resultar subtil, però també està subjecte a controvèrsia ja que la identitat humana s’aprecia com un pur fet biològic on resideix, en aquestes…

Per a Lucreci el món és mortal El seu punt de vista materialista sobre el vivent el condueix a evocar-ne l’evolució, ja que considera inversemblant que les espècies hagin “baixat de l’alt cel als camps per una corda d’or” creu que fou la terra qui les engendrà Ara bé, si els individus són mortals, també ho són les espècies I aquest és també el destí de la terra, “mare dels déus” i de l’“ample món” La coherència de Lucreci el porta fins i tot a establir una certa relació entre la fatiga i l’envelliment dels conreadors i de la mateixa Terra “Així també, les muralles que hi ha al voltant de l’…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…

L’església de Sant Esteve d’Erinyà fou consagrada l’any 1168 pel bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, a petició del noble Alamany i els parroquians del lloc El bisbe la dotà amb les dècimes, primícies i oblacions de la parròquia, i li atorgà la facultat de tenir un sacerdot propi, sota la potestat de l’església de la Seu d’Urgell També establí les trenta passes legítimes per al cementiri, i que dues terceres parts del servei episcopal i de l’ardiaca fossin satisfetes per la parròquia de Sant Salvador i la tercera part per la de Sant Esteve El terme de la parròquia comprenia, segons el document…

El lloc de Pineda o Pineta , inicialment vinculat a Palafolls i a la seva parròquia de Sant Genís, és citat des del 948 en un precepte del rei Lluís que confirma les rendes del monestir de Sant Pere de Rodes Des del segle X el lloc figura com a adscrit al terme del castell de Montpalau, i la seva església és documentada des del 1079, quan fou consagrada per Berenguer Guifré, bisbe de Girona Des del 1246 consta com a sotmesa al monestir de Sant Salvador de Breda Durant els segles baix-medievals hi fou unida com a sufragània l’església de Sant Pere de Riu, del municipi de Tordera, coneguda…

Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…