Resultats de la cerca

L’antiga casa forta dels Montpaó —castlans del castell de Conesa—, amb nombroses reformes al llarg dels segles, és coneguda avui dia com Cal Gallard —família propietària del casal en l’actualitat—, i és situada a la vila de Conesa al costat de l’església parroquial de Santa Maria popularment hom l’anomena “el Castell” Les primeres referències d’aquest casal daten de l’any 1179, quan Berenguer de Montpaó, un dels castlans de la fortalesa de Conesa, i la seva muller Laureta, propietaris del casal, feren donació d’uns masos a l’orde del Temple Al llarg del segle XIII, els Montpaó continuaren amb…

El conjunt monàstic El conjunt de construccions que han anat conformant l’abadia al llarg dels segles ens han pervingut amb notables transformacions això no obstant, encara conserva els trets essencials de l’organització arquitectònica originària El monestir consta de tres recintes, els més exteriors dels quals han sofert grans alteracions, sobretot el més extern, on hi ha la capella de Santa Llúcia, refeta al segle XVIII sobre l’antic temple romànic La plaça de Sant Bernat, feta a la divuitena centúria, integra el segon recinte, on hi ha el palau abacial, també d’aquesta època El primer clos…

Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de…

Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…

Al llarg del segle XIII, sota la protecció dels barons de Queralt, la vila de Santa Coloma de Queralt, centre del sector oriental de l’actual comarca de la Conca de Barberà, llavors integrat al bisbat de Vic, experimentà una considerable puixança En la documentació colomina de les primeres dècades del segle XIV s’entreveu un ambient procliu a la construcció d’un temple més gran que l’anterior, romànic En un article publicat fa alguns anys, E Liaño dóna compte d’unes deixes testamentàries de l’any 1320, condicionades a “si es construeix de nou” l’església L’obra va començar cap als anys trenta…

Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…

Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…

El monestir reial Angle sud-oest del claustre, iniciat el 1313 gràcies al mecenatge de Jaume II i la seva esposa Blanca d’Anjou El templet del lavabo és un record del claustre anterior ECSA - FBedmar Santes Creus va viure la introducció de l’art gòtic en el mateix moment que rebé la protecció directa dels reis Pere el Gran 1276-85 i Jaume II 1291-1327, els quals estigueren estretament vinculats amb els abats de la casa Pere el Gran va tenir una relació privilegiada amb l’abat Gener 1262-90, que fou continuada per Jaume II i la reina Blanca d’Anjou † 1310 amb els abats Bonanat de Vila-seca…

L’arquitectura religiosa dels segles XIII i XIV, tant la regular com la secular, va tenir a les terres de la Catalunya Nova, sobretot a les contrades de l’arxidiòcesi de Tarragona, un dels conjunts més rellevants No ens referim només als grans edificis catedral i monestirs del Cister, ni a les parroquials de viles principals Montblanc i Santa Coloma de Queralt, aquesta llavors dins el bisbat de Vic, ambdues estudiades en sengles articles monogràfics en aquest mateix volum, sinó a un grup de temples de poblacions de segon ordre, com Conesa, Vimbodí, l’Espluga de Francolí, Guimerà, Ciutadilla o…

Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…