Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Segons el Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques (1961), cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’aquesta missió.
El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues de la…
Michel Montignac

Michel Montignac
© Grup 62
Alimentació
Dietètica
Dietista francès.
Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires…
William Jefferson Hague

William Jefferson Hague (2031)
© Foreign and Commonwealth Office
Política
Polític britànic.
Estudia al Magdalen College d’Oxford, on es graduà en filosofia, economia i política, i amplià estudis a l’escola de negocis Institut Européen d’Administration des Affaires INSEAD de París Posteriorment treballà a l’empresa privada Shell UK i la consultora d’empreses McKinsey Membre del Partit Conservador des de l’adolescència, durant els anys d’universitari fou elegit president de la Unió d’Estudiants d’Oxford i de l’Associació Conservadora universitària L’any 1989 fou elegit diputat per Yorkshire Dins del govern conservador de John Major , l’any següent fou nomenat secretari…
Constantin Marinescu
Historiografia catalana
Historiador.
Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…
Francesc Xavier Vives i Torrents
Economia
Economista.
Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona 1978, anà als EUA per ampliar estudis i el 1983 es doctorà a la Universitat de Califòrnia - Berkeley, on fou professor assistent, càrrec que passà a exercir a la de Pennsilvània 1983-1987, on s’especialitzà en economia industrial i aplicacions de la teoria de jocs El 1987 tornà a Barcelona i s’incorporà a I'Institut d’Anàlisi Econòmica del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, on és professor investigador des de l’any 1990 i on ha ocupat el càrrec de director del 1991 al 2001 Des d’aquest any fins al 2005 fou catedràtic d’…
Els bancs industrials
Una nova modalitat bancària L’especialització La Llei sobre bases d’ordenació del crèdit i de la banca de 14 d’abril de 1962 deia el següent “ Base sexta – Serán adoptadas las medidas necesarias para que, sin alterar de modo brusco la actual organización de la Banca mixta, se tienda a su especialización, teniendo en cuenta la existencia de entidades ya orientadas predominantemente hacia el sector industrial y se regulará la Banca privada en los siguientes aspectos a Promulgación del estatuto legal de los bancos industriales y de negocios, asignándoles como función primordial la de promover…
Núria Sales i Folch
Historiografia catalana
Historiadora.
Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix com “un…
,
França 2017
Estat
Cerimònia de traspàs de poder entre François Hollande i Emmanuel Macron al palau de l’Elisi, París © Ministère des Affaires étrangères / Frédéric de La Mure Al llarg de tot el primer semestre de l’any 2017, la societat francesa va estar convocada a una doble cita electoral –presidencials i legislatives–, la més incerta dels darrers temps Amb el Partit Socialista en hores baixes, la societat francesa va afrontar la primera volta de les presidencials de final d’abril amb quatre opcions amb possibilitats reals, divergents entre si, sobre el rumb de França Amb un estret marge a les enquestes,…
Castell de Rià (Rià i Sirac)
Art romànic
Situació Puig del castell de Rià, coronat per una bandera, amb el barri de la Lliça de Rià que s’estén pel vessant meridional ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Rià són al cim d’un puig cònic en el vessant del qual s’esglaonen les cases del barri de la Lliça de Rià Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 33” N - Long 2° 23’ 57” E Des de Prada s’arriba a la vila de Rià seguint la carretera N-116 que va a la Cerdanya, per la qual, fets uns 2 km, es troba el veïnat del Pont de Rià, situat a la dreta de la Tet El nucli antic de la població és a l’altre costat del riu, que cal travessar pel pont…
Josep Bonaplata i l’adopció de la màquina de vapor
La manufactura mecanitzada, que era la fàbrica del segle XIX, es movia sota l’impuls d’un motor més potent, més constant i més regular que els motors tradicionals els molins d’aigua i de vent incloses les veles marineres i, sobretot, la força muscular dels homes i dels animals, els anomenats “motors de sang” En la primera fase de la industrialització moderna, el motor per excellència va ser la màquina de vapor, l’aparell que, per mitjà del vapor d’aigua, convertia l’energia calòrica o tèrmica del carbó mineral en energia cinètica o motriu Primer, en la bomba atmosfèrica de Newcomen, aquesta…