Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cultures afroamericanes
Antropologia cultural
Cultures desenvolupades pels negres d’Amèrica.
Els factors de llur desenvolupament depenen de la durada dels contactes culturals del nombre d’esclaus pertanyents a la mateixa regió d’Àfrica de la dispersió en diverses regions d’Amèrica o concentració en ciutats de vida rural o urbana de la possibilitat d’intercanvi cultural amb Àfrica després de l’emancipació com és el cas de São Salvador de Bahía i Nigèria del grau de civilització de la cultura bàsica africana de la conversió al catolicisme o al protestantisme de la durada de l’esclavatge alguns esclaus de la Guaiana es refugiaren a les selves amazòniques gairebé…
cultes afrocubans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats propis dels cubans d’origen africà.
Els cultes afrocubans es coneixen sota el nom vulgar de santería A Cuba les religions afroamericanes s’han conservat, sobretot, a les ciutats Durant l’època colonial l’Església Catòlica fomentà la creació de fraternitats religioses per tal d’intensificar el culte als sants, les quals , a més d’associacions d’assistència mútua, aplegaren els membres de les antigues tribus i permeteren que es conservessin millor les tradicions africanes
Toni Morrison

Toni Morrison
(CC0)
Literatura
Nom amb què és coneguda l’escriptora nord-americana Chloe Anthony Wotford.
Estudià a les universitats de Howard i Cornell 1951-55 Des del 1965 es dedicà a la literatura, i es professionalitzà com a editora i escriptora Els temes de la seva obra, bàsicament novellística, se centren en la dona negra nord-americana, que situa en un entorn de racisme i de descomposició de les comunitats afroamericanes The Bluest Eye 1970, Sula 1973, Song of Solomon 1977, Tar Baby 1983, Beloved 1987, premi Pulitzer 1988, Jazz 1992, Paradise 1997, Love 2003 També escriví assaig Playing in the Dark Whiteness and the Literary Imagination , 1992 Remember The Journey to School…
cultes afroamericans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans.
A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…
Walter Mosley
Literatura
Escriptor nord-americà.
Fill de jueva i afroamericà, aquest doble origen ha estat una influència rellevant tant en la seva vida com en la seva obra literària Després de graduar-se en ciències polítiques, el 1981 anà a viure a Nova York, on treballà en feines diverses i freqüentà els cercles de la cultura i la política afroamericanes El 1990 publicà la primera novella, Devil in a Blue Dress versió cinematogràfica de Carl Franklin, 1999, en el gènere policíac, inici d’una sèrie protagonitzada pel detectiu Easy Rawlins, amb la qual ha guanyat fama internacional A Red Death , 1991 White Butterfly , 1992…
Howard Zinn
Historiografia
Política
Activista polític i historiador nord-americà.
De familia jueva treballadora, des de l’adolescència prengué part en manifestacions i activitats polítiques d’esquerra Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot d’un bombarder, experiència que posteriorment rebutjà a causa de la mort d’innocents Es graduà 1952 i doctorà 1958 en història per la universitat de Columbia amb la tesi La Guardia in Congress , el seu primer llibre publicat 1959 En 1956-63 fou professor a l’Spelman College d’Atlanta, un institut d’estudis superiors per a dones afroamericanes, d’on fou expulsat per insubordinació després de participar amb algunes…
stop time
Música
Recurs emprat en jazz i en músiques afroamericanes, consistent a aturar l’activitat regular de la secció rítmica, substituint-la per un ostinato senzill i espaiat, mentre el solista segueix tocant, mantenint el tempo estable.
L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els primers compassos…
Introducció
Sigles de les candidatures que figuren en els mapes, els gràfics i les taules, per ordre alfabètic De tot el que s’ha dit i escrit sobre el procés electoral republicà, el més acceptat i divulgat ha estat la influència suposadament decisiva de l’abstenció llibertària La premsa de l’època i la bibliografia posterior han insistit en el poder de convicció dels llibertaris, especialment a causa de la influència política i social de la CNT Confederació Nacional del Treball Durant decennis, el combat anarcosindicalista per una altra cultura i una altra justícia va deixar una estela d’esperança i de…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
El poblament humà de les selves plujoses
L’economia i el desenvolupament dels pobles que viuen a les selves La selva plujosa tropical no és un hàbitat gaire favorable per als vertebrats terrestres Com que la major part dels aliments d’origen vegetal disponibles es troben a les capçades dels arbres, són sobretot ocells, rèptils especialment serps, rates-pinyades i mamífers arborícoles majorment simis els vertebrats que exploten millor aquests recursos Els humans no hi troben, doncs, un ambient gaire fàcil de poblar Això no vol dir que no hi visqui gent extraient-ne els recursos Els nòmades de la selva El fet que a les selves puguin…