Resultats de la cerca

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Fill i successor de Roger Bernat I Acompanyà el rei de França Felip August en la croada a Terra Santa 1191-93 i al seu retorn rebé d’Alfons I de Catalunya-Aragó en feu la Fenolleda i el Perapertusès 1193 Aliat amb el vescomte Arnau I de Castellbò , envaí la Cerdanya i l’Urgellet amb tropes albigeses 1196-98 i saquejà la ciutat de la Seu i la catedral Combaté el seu cosí germà el comte Ermengol VIII d’Urgell, i Pere I de Catalunya-Aragó li cedí en feu el Donasà, el Capcir i el vescomtat d’Évol 1209 El 1208, amb el casament del seu fill Roger Bernat II amb Ermessenda de Castellbò…

L’any 1196 el rei Pere I el Catòlic autoritzava l’abat Bernat de Segurioles a edificar un castell al cim del puig de les Relíquies per tal de refugiar-s’hi ell i els seus súbdits, sembla que amb motiu de les primeres escomeses de les lluites albigeses Tot seguit fou edificat el castell i una església dedicada a sant Nicolau, així com un grup de cases que més endavant van baixar al pla, entre el puig i el riu Ter i varen constituir la Vila de Baix o nucli fortificat de Camprodon Més endavant, quan entre els anys 1249 i 1251 l’abat Guiu traspassà el domini del castell i de la Vila…

Grup de dones, retaule de Sant Joan Baptista , PGarcia de Benavarri, c1470 MNAC / JCal-JS © MNAC, Barcelona La marginació històrica de les dones a les societats patriarcals —com la catalana o les de la resta de l’Europa cristiana— és de caràcter estructural És a dir, resulta necessària per a la reproducció de la societat i, al mateix temps, travessa barreres i desigualtats de classe, tot i que no té el mateix caràcter ni la mateixa intensitat en totes les classes socials o èpoques històriques Indicadors significatius de la mesura de la marginació de les dones dins d’una formació social i…

Durant l’últim terç del segle XIII, la topografia de l’arquitectura gòtica francesa quedà profundament modificada A l’Illa de França es dugueren a terme pocs projectes nous i les construccions ja començades s’acabaren segons els plànols inicials En canvi, a la perifèria del regne, i sobretot al Llenguadoc, es desenvolupà una intensa activitat arquitectònica, que s’acabà amb la guerra dels Cent Anys Aquest territori, l’antic comtat de Tolosa, fou annexat a la Corona l’any 1229, arran del tractat de Meaux, que havia posat fi a les guerres albigeses Això no obstant, no fou fins al…

Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Cerdanya anteriors al 1300 M Ll Ramos La Cerdanya és un espai molt unitari, que té com a centre un extens altiplà Aquesta característica del relleu repercutí en la forma com s’organitzà en època medieval No oblidem pas, això no obstant, que l’espai cerdà, en alguns moments, va anar més enllà de l’altiplà i dels seus vessants i s’estengué almenys per part de l’actual Ripollès i per part de l’alt Berguedà si més no, aquests eren els límits del comtat cerdà en època carolíngia Ara, però, ens…

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

Introducció Mapa del Baix Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia L’any 785, quan els habitants de Girona lliuraren la ciutat al poder franc, a tot el territori del nord-est del Principat hi devia haver, de feia alguns anys, un veritable buit de poder Pels volts del 760 el Rosselló havia caigut sota el poder de Pipí el Breu, després del lliurament de les principals ciutats de la Septimània…