Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
llenega

Llenegues
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, que té el barret d’un bru olivaci i viscós i és de làmines blanques, espaiades i gruixudes.
Es fa en boscs, sobretot de pins Excellent bolet comestible, és un dels més apreciats pels boletaires
pinetella
Botànica
Nom donat al pinetell quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius
.
A causa d’aquest parasitisme, les làmines desapareixen i són reemplaçades per un tel blanquinós, la forma s’altera, la carn s’endureix i el gust millora Són molt apreciades pels boletaires
micoturisme
Turisme i lleure
Micologia
Modalitat de turisme gestionada per recol·lectors o productors de bolets que es practica amb l’objectiu de conèixer el món dels bolets i el paisatge, la cultura i la gastronomia autòctona de les regions on se’n fan.
Entre els serveis i les activitats oferts destaquen les excursions a les zones de riquesa micològica, sovint d’accés regulat la recollida de bolets els concursos de boletaires la capacitació per a distingir les espècies comestibles de les tòxiques i les degustacions gastronòmiques
Castellar del Riu

Aspecte del pi de les tres branques a Castellar del Riu (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès, que s’estén pels vessants meridionals dels rasos de Peguera.
Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…
La serra de Collserola
Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…
Micologia popular
Micologia popular La tradició boletaire rauxa i prevenció “Y va per los Serradets, buscant tófunas y boléts, maduixas, gerts, rovellóns, socarrenys y moxarnons, per regalar las Minyonas que solen ser bellaconas” Fragment del romanço de la Vida del pastor , imprès a Manresa el 1864 L’imaginari collectiu és integrat per una gran diversitat d’elements, des dels més subtils i elevats fins a les rauxes i gustos que condicionen i deriven del sensori, i és d’una obvietat manifesta que, en el som i serem identitari, l’afició pels bolets acompleix un rol inescamotejable Fins al punt que per a Josep…
Llinars del Vallès
La parròquia de Sant Joan Sanata, obra gòtica del segle XVI (Llinars del Vallès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la vall alta de la riera de Mogent, al fons de la Depressió Prelitoral.
Situació i presentació Limita amb els termes de la Roca del Vallès W, Cardedeu NW, Sant Antoni de Vilamajor N, Santa Maria de Palautordera NE, Vilalba Sasserra E i Dosrius S, aquest últim pertanyent al Maresme El terme s’emplaça al fons de la Depressió Prelitoral, al vessant N de la Serralada Litoral, i les seves màximes alçades són el turó dels Castellans 378 m, on coincideixen els termes de la Roca, Llinars, Dosrius i Argentona, el Puigpedrós 341 m, el turó del Vent 384 m i el turó de la Pera El torrent d’Arenes, un dels que formen la capçalera de la riera de Mogent, forma el límit llevantí…
La tardor
Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…
Els fongs
Els fongs Quins motius han portat a considerar els fongs un regne a part En què difereixen de les plantes descrites fins ara En realitat, són moltes i molt profundes les diferències entre els fongs i els vegetals pròpiament dits, tant pel que fa a l’estructura com a les funcions És potser fisiològicament que es dóna la diferència més important entre els fongs i els vegetals Els fongs no tenen clorofilla i, per tant, no estan capacitats per a fer la fotosíntesi, és a dir, per a absorbir l’energia lumínica i transformar-la en energia química destinada a transformar en molècules orgàniques les…