Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
hesperornitiformes
Paleontologia
Ornitologia
Ordre d’ocells del superordre dels odontognats, que tenien les ales reduïdes i el coll llarg i prim.
Eren aquàtics i cabussadors i habitaven a Kansas i Montana Comprèn dues famílies hesperonítids i baptornítids
nacra
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids, que amb una conquilla que pot assolir 80 cm de llargària; és el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.
A la cara externa de la conquilla sobresurten un gran nombre d’escates que li donen un aspecte rugós Habita als fons sorrencs de la Mediterrània, entre 5 i 25 m de fondària, amb la punta de la conquilla clavada a la sorra Els cabussadors solen pescar-les amb fins ornamentals
Els pelecaniformes: pelicans i corbs marins
Característica dels pelecaniformes és la presència d’una membrana interdigital que uneix tots quatre dits, i que es pot observar en aquest exemplar jove de mascarell Sula bassana , ocell marí de la família dels súlids, cabussador i molt bon pescador, com suggereix la morfologia del seu bec Jordi Muntaner Els pelecaniformes Pelecaniformes són ocells pescadors —d’aigua dolça o salada, segons les espècies— de mida grossa, molt nedadors, cabussadors i excellents voladors malgrat el seu pes Anatòmicament, es defineixen per ésser l’únic ordre que presenta els quatre dits units per…
Els gaviformes: calàbries
Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els ocells més…
colimbiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, tots ells aquàtics i hàbils cabussadors.
Són de talla mitjana, tenen les potes curtes, situades molt endarrere i proveïdes de quatre dits, els tres del davant voltats d’una membrana lobulada característica El bec és curt, recte i punxegut El plomatge és molt dens i molt semblant en ambdós sexes Són cosmopolites
calàbria

Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…
ànec

Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i…
Els ocells oceànics
El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…
Morell d’ulls grocs
Hivernant poc comú, el morell d’ulls grocs ha estat citat 22 cops, dels quals 12 són al delta de l’Ebre, que corresponen a 15 hiverns d’un període que va des d’abans del 1877 fins al 1983 Els darrers hiverns sembla que arriba quasi regularment 12 temporades de 15 entre 1970-71 i 1984-85 encara que ho fa en un nombre molt baix sempre es tracta d’exemplars solitaris o grups de menys de 6 El morell d’ulls grocs es presenta des del final de novembre 241175, data extrema fins al començament de febrer 060276, data extrema i amb el fort al mes de gener Semblantment a d’altres cabussadors…
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…