Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
capficat
Viticultura
Sarment que hom capfica.
Els capficats eren ja en ús en els temps de Columella per a perpetuar la producció de la vinya Als s XVIII i XIX foren utilitzats pels rabassaires a fi de perllongar indefinidament el contracte de rabassa morta La licitud de la pràctica dels capficats fou molt discutida, malgrat ésser aquests elements constitutius de la rabassa morta originària
Bhutan 2009
Estat
El 2009 va ser l'any de l'estrena del nou sistema polític, una monarquia constitucional Malgrat la importància formal dels esdeveniments, els bhutanesos van mostrar una certa perplexitat, ja que tot el procés va estar dirigit per la monarquia, i la implicació popular va ser més aviat minsa Els ciutadans estaven més capficats en problemes com l'atur o la violència generada per grups vinculats a refugiats nepalesos abandonats i discriminats al sud del país Precisament, al mes de gener va ser notícia la condemna a set anys de presó de Shanti Ram Acharya, periodista de vint anys que havia…
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual al Principat…
La pintura mural en el romànic més tardà
L’art a cavall entre els segles XII i XIII presenta un conjunt de particularitats que sovint han fet que fos un moment oblidat o molt poc valorat pels historiadors de l’art, molt capficats en el moment romànic o ja en les novetats gòtiques De fet, els moments «de transició» acostumen a ser poca cosa més que l’excusa per començar o per cloure un determinat període artístic, que és on realment es desenvolupa l’activitat investigadora S’ha de tenir present, però, que la història i els seus diferents moments no tenen un principi i un final estrictes, sinó que el pas del temps és sempre fluid, i…
El camp
L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…
La propietat rústica i l'accés a l'explotació de la terra al segle XIX
Làmina extreta de la Historia General de la Agricultura, de L Fignier, J Seix Editor, Barcelona, 1890 aprox A la primeria del segle XIX una part important del sòl de Catalunya era en poder de “mans mortes” —la noblesa, l’Església, els municipis i les comunitats rurals— i constituïa una propietat inalienable Existia també una propietat —alodial o bé sotmesa a certs gravàmens dominicals— que pertanyia a la pagesia i a la burgesia i menestralia urbanes Sobre la propietat de “mans mortes” van incidir durant el segle XIX les lleis desvinculadores i desamortizadores que van disposar la lliure…
La vida al camp
Al final del segle XIX, l’activitat agrícola als Països Catalans significava un eix principal de treball, ja que en representava els índexs percentuals més alts de tots els sectors productius Eren poques les ciutats i viles que se sostreien a l’anada i vinguda de carros per a feinejar al tros o a l’horta i poques les famílies que no estaven immerses en aquest gran mercat de treball que era l’agricultura Al llarg dels anys, però, aquesta situació anà canviant en algunes zones, pel que fa concretament a l’ocupació, als canvis de conreus, als sistemes de treball, i, sobretot, a les relacions…
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
Pau Claris i Casademunt, canonge de la Seu d'Urgell (1638-1641)
El dia 22 de juliol de l’any 1638, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau Claris i Casademunt, canonge de la seu d’Urgell diputat militar Francesc de Tamarit i de Rifà, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Miquel Quintana, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Jaume Ferran, canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Rafael Antic, donzell domiciliat a Barcelona oïdor reial Rafael Cerdà, ciutadà honrat de Girona Signatura de Pau Claris ECSA Pau Claris Barcelona 1586 – 1641 era fill de Joan Claris, doctor en drets, i de…