Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
ceratina
Bioquímica
Substància proteica que forma part de la constitució dels derivats epidèrmics (estrat corni cutani, banyes, pèls, plomes, llana, etc) i té una funció de protecció de l’epidermis enfront de les alteracions ambientals.
N'hi ha diverses formes així, l’esquizoceratina és pròpia de l’estrat corni cutani l’escleroceratina, del pèl i les ungles, etc És formada per una fibroproteïna i una proteïna amorfa que embolcalla l’anterior
Ceratinització
Fisiologia humana
La ceratinització és el procés de transformació que experimenten les cèllules de l’epidermis en el recorregut que fan des de la capa basal fins a la superfície En aquest procés les estructures cellulars esdevenen ceratina, una massa de material resistent, constituïda fonamentalment per proteïnes fibroses, restes de membranes cellulars i d’altres substàncies La ceratina es caracteritza perquè és molt resistent a les transformacions químiques, és impermeable a l’aigua i suporta l’acció de substàncies àcides i alcalines sense que la destrueixin La formació de …
ceratoacantoma
Patologia humana
Tumor cutani benigne, freqüent en persones que s’exposen excessivament a la radiació solar.
La lesió consisteix en una pàpula petita i arrodonida, de color vermellós, que creix durant un o dos mesos fins que arriba a una grandària que oscilla entre 1 i 2 cm, amb una zona central endurida per l’acumulació de ceratina Un o dos mesos després d’haver arribat a la grandària màxima, el tap de ceratina de la zona central es desprèn i deixa al descobert una depressió en el tumor, moment a partir del qual comença una fase de regressió espontània, de durada variable, que dóna lloc al guariment total i que deixa una cicatriu lleugerament deprimida
Callositat
Patologia humana
Definició i causes Les callositats consisteixen en un engruiximent i un enduriment circumscrit de l’epidermis que es presenta en zones de la pell sotmeses a fregaments repetits o a una pressió persistent El fregament reiterat i la pressió contínua sobre la pell incrementen la regeneració de les cèllules epidèrmiques, les quals creixen de manera accelerada alhora que augmenten l’elaboració de ceratina, que és la substància que confereix duresa a la capa externa de la pell Així, es produeix una acumulació de capes de cèllules mortes, amb un contingut alt de ceratina,…
actomiosina
Bioquímica
Complex de dues proteïnes, actina
i miosina
(en la proporció de 1:4,3) que forma el 60% de les proteïnes del teixit muscular i que constitueix la substància contràctil d’aquest.
Per la solubilitat, l’actomiosina és una globulina, però la difracció dels raigs X mostra que té una estructura similar a la de la ceratina, cosa que la faria classificar entre les escleroproteïnes En llur estat normal les fibrilles musculars contenen l’actomiosina en forma de llargues cadenes de polipèptids, mantingudes paralleles mitjançant cadenes laterals de natura polar
Fol·licles pilosos i pèls
L'estructura on s'elabora el pèl, el fol·licle pilós, es compon d'elements del teixit epidèrmic invaginats en el derma. Aquest esquema d'un tall longitudinal i un tall transversal d'un fol·licle pilosebaci permet de diferenciar-ne tots els components: 1, epidermis; 2, derma; 3, tija pilosa; 4, bulb pilós; 5, papil·la fol·licular; 6, matriu germinativa; 7, beina limitant externa; 8, beina radicular interna; 9, capa externa de Henle; 10, capa mitjana de Huley; 11, cutícula de la beina interna; 12, cutícula del pèl; 13, escorça del pèl; 14, medul·la del pèl; 15, melanòcits; 16, múscul erector del pèl; 17, glàndula sebàcia; 18, conducte excretor de la glàndula sebàcia
Joan Fors
Anatomia humana
La pell és recoberta de pèls , que són unes excrescències filamentoses i flexibles que es localitzen a l’exterior de l’epidermis i es disposen en un sentit oblic en relació amb la superfície de la pell L’estructura en què s’elabora el pèl és el follicle pilós , format per teixits epidèrmics i dèrmics especialitzats En la superfície del cos, hi ha una quantitat variable de pèls, dels quals aproximadament uns 100000 se situen al cap El nombre de pèls varia segons l’edat, ja que amb el pas del temps molts follicles pilosos s’atrofien i ja no n’elaboren Així, la mitjana que correspondria a una…
Ungles
Anatomia humana
Les ungles són làmines dures, blanquinoses i semitransparents que es troben en la cara dorsal de l’extrem dels dits Les ungles es formen a partir d’un plec de l’epidermis sobre si mateixa que s’introdueix en el derma i genera l’anomenat solc unguial, on queden així encarades dues capes d’epidermis que, en créixer, s’oposen l’una a l’altra La que queda per sobre s’anomena eponiqui i la que queda per sota llit un guial L’epidermis que compon l’eponiqui es desenvolupa normalment i forma totes les capes que li són pròpies En canvi, l’epidermis del llit unguial no elabora una capa còrnia normal i…
banya
Anatomia animal
En alguns animals, protuberància o apèndix, nasal o frontal, que té semblança amb una banya.
Per exemple, els tentacles dels cargols, les antenes de les papallones i d’altres insectes, els plomalls cefàlics del duc i d’altres estrigiformes, els apèndixs cefàlics del banyut i d’altres blènnids i les protuberàncies nasals que tenen els rinoceronts, en nombre d’una o dues, les quals són purament epidèrmiques, sense os i formades per fibres còrnies soldades amb ceratina, fibres que contenen papilles dèrmiques
depilatori
Cosmètica
Dit de la substància que serveix per a depilar.
En cosmètica el depilatori és destinat a eliminar el pèl superficial sense afectar el bulb pilós ni la pell Poden ésser classificats en mecànics i químics Els primers són mescles de ceres, resines i olis que hom aplica en calent i, en ésser eliminats, un cop freds, s’emporten el pèl arrencant-lo Els segons són composts sulfurats inorgànics sulfur de calci, de sodi o de bari o orgànics àcid tioglicòlic o tiolàctic en forma de sals sòdiques, càlciques o bàriques, els quals desfan la ceratina de què és format el pèl i el converteixen en una massa plàstica fàcil d’eliminar Hom…