Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Castell de Ripoll
Art romànic
Aquest castell es trobava inicialment en el comtat d’Osona, i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú Encara que sembla que tingué un terme jurisdiccional, aviat el monestir de Santa Maria de Ripoll li anà absorbint i el castell desaparegué La primera notícia de l’existència del castell correspon a l’any 877, quan Bagulf i la seva muller vengueren a Fluridi unes terres situades a Balbs actualment Baups, en la costa del castell En una data posterior al 1070 es féu un jurament de fidelitat al comte Bernat de Besalú, per la torre de Ripoll amb la seva castlania i amb totes les seves…
Castell de Grats (Campdevànol)
Art romànic
Aquest castell és poc documentat, i no es pot precisar el seu terme i fins i tot es fa difícil de saber amb exactitud a quin comtat corresponia, tot i que inicialment era vinculat al comtat de Cerdanya La primera notícia del castell és de l’any 904 en el judici que presidí el comte Miró de Cerdanya-Besalú, quan el procurador de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses reclamà una casa i terres situades al comtat de Cerdanya, a la vall de Ribes, a la vila Estegal “ Stegal ” una afrontació del béns reclamats corresponia al castell de Grats “ castello que dicitur Gratos ” La vinculació al…
El convent de Sant Domènec de Cervera
Art gòtic
Estat actual de l’església de l’antic convent, en ruïnes La caiguda de la volta de rajol amb llunetes de la nau ha permès redescobrir els arcs de diafragma originals ECSA - GS El convent dels dominicans de Cervera és emplaçat al peu del turó de Montserè, on s’alçava el castell, a la fondalada que el separa del coll de les Sabines, promontori allargassat que s’inicia amb l’església de Santa Maria i la Plaça Major i que es perllonga al llarg del Carrer Major A diferència, doncs, del convent de framenors de la mateixa vila, el dels predicadors no és un establiment suburbà sinó que és situat en…
Sant Miquel de Lillet (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació L’església de Sant Miquel de Lillet es troba vora mateix de les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lillet, a uns 150 m, i en un pla un xic més enlairat en un lloc isolat i lluny de qualsevol altra edificació Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 X 17,0 —y 77,4 31 TDG 170774 Aspecte que ofereix l’església enmig del prat que hi ha damunt les ruïnes del monestir de Santa Maria de Lillet, en una vista en la qual l’església, de planta circular, es veu des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA…
Biosca
Biosca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall del Llobregós, riu que limita el terme al sud; la riera de Biosca, que neix sota Sant Pere Sasserra, és afluent seu per l’esquerra.
Situació i presentació El terme municipal de Biosca, amb una extensió de 66,21 km 2 , és situat al sudoest de la comarca, al límit amb la Segarra Limita al N amb els municipis de Pinell de Solsonès i Llobera de Solsonès, a l’E amb Torà Solsonès, al S amb Massoteres i a l’W amb Sanaüja, els dos últims de la Segarra A la vall del Llobregós, aquest riu fa de límit SW amb el municipi de Massoteres tot el terme és al vessant dret del riu La part septentrional del terme és travessada per una gran fondalada que forma la riera de Sanaüja i que passa pel N del castell de Lloberola Sota Sant…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
Poblament i estructures agràries
Es desconeix quines van ser, al segle VIII, les modalitats d’implantació dels conqueridors àrabs i berbers als actuals Països Catalans Els territoris on el domini musulmà es perllongà, d’una manera permanent, fins als segles XII i XIII són els de les actuals províncies espanyoles de Lleida, Tarragona, Castelló, València, Alacant i les “Illes Orientals” de l’Àndalus Cal incloure Múrcia en aquest grup, ja que la seva història està molt vinculada a la de València i afavorirà un millor coneixement de la regió de València i de les Balears Com que no es disposa de gaire informació sobre el…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
El marc històric del romànic de la Conca de Barberà
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…
La creació de les viles al Solsonès
Art romànic
La vila de Solsona Tot territori d’una certa importància de població tenia un centre econòmic, a voltes també polític i, fins i tot, religiós Al Solsonès el centre econòmic era al mercat de Solsona, i més tard a les fires que s’anaren creant sucessivament L’existència d’una ciutat que ja aglutinava l’activitat econòmica de la comarca en temps antics, degué ser decisòria a l’hora d’escollir aquest centre econòmic que després fou el motor principal de l’aparició de la vila de Solsona Però el principal problema és saber si la vila de Solsona sorgí on hi havia hagut la ciutat de Setelsis , entorn…