Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
deliberatiu | deliberativa
Gramàtica
Dit del caràcter de la unitat gramatical que serveix per a indicar un contingut amb l’expressió de pregunta sobre ‘‘què cal fer, davant més d’una possibilitat’’.
El subjuntiu deliberatiu és aquell que apareix en un context tot implicant una actitud deliberativa
Jaume I organitza el Consell General de València
Jaume I organitza el Consell General de València, assemblea consultiva i deliberativa de la ciutat Modificada el 1266, 1278 i 1418
arquitectura de control d’un robot
Tecnologia
Manera com s’organitza la coordinació dels diferents controladors d’un robot per a obtenir el comportament adequat de les màquines.
Es tria en funció del problema que cal resoldre quan es necessita una resposta ràpida i adaptada a l’entorn, es prenen com a model els organismes vius i es parla d' arquitectura de control reactiva En canvi, si el més important és la capacitat d’elecció entre diferents respostes possibles, el model és la presa de decisions humana i es parla d' arquitectura de control deliberativa Per aprofitar els avantatges d’aquests dos sistemes també es creen arquitectures de control híbrides , compostes per una zona de control de tipus reactiu i una altra de tipus deliberatiu
oració
Retòrica
Discurs pronunciat en públic.
A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la…
Consell General de València
Història
Assemblea consultiva i deliberativa del govern municipal de València.
Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…
La Primera Germania
Les Germanies a Mallorca 1521-1522 “D’aquí avant no hi haurà reis, ne ducs, ne comtes, ne nobles, ne grans senyors, ans d’aquí avant a la fi del món regnarà per tot lo món la justícia popular, e tot lo món per consegüent serà partit en comunes, així com hui se regeix Florència, e Roma e Pisa e Sena e d’altres ciutats d’Italia e de l’Alemanya” Sembla difícil creure que aquestes paraules del Dotze del Crestià de Francesc Eiximenis pertanyin a la mateixa mà que el Regiment de la cosa pública , la darrera obra, panegíric de l’estabilitat d’un govern valencià personalitzat en uns jurats i tot un…
L’escultura des de la consolidació de la contrareforma a l’esclat del Barroc
El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de…