Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
descomposició
Química
Procés pel qual una molècula d’una substància composta es trenca en unes altres de més simples i, de vegades, arriba fins i tot als àtoms components.
Així, el corrent elèctric descompon la molècula d’aigua H 2 O en els constituents H 2 una molècula d’hidrogen i O un àtom d’oxigen a temperatura elevada, molècules orgàniques, com les de la cellulosa, i proteïnes són descompostes en unes altres de més senzilles, aigua i diòxid de carboni
aluminat
Química
Nom genèric de les sals que deriven formalment de l’hidròxid alumínic considerat com un àcid feble.
Bé que és conegut l’ortoaluminat de calci 3CaOAl 2 O 3 , els aluminats alcalins que són solubles en aigua són, tant a l’estat sòlid com en solució, metaaluminats, de fórmula general MAlO 2 , i hom pot obtenir-los per reacció de l’hidròxid alumínic amb una molècula de base Llurs solucions, fortament alcalines per hidròlisi, són descompostes àdhuc per un àcid tan feble com el carbònic Els aluminats poden ésser també preparats per fusió d’una mescla d’òxid metàllic i d’alúmina Diversos minerals del grup de les espinelles espinella, crisoberil, etc són també metaaluminats de fórmula…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
äfja
Geologia
Capa superficial grisa dels sòls aquàtics, amb restes poc descompostes de vegetals superiors i d’algues.
datació
Física
Cadascun dels mètodes que permeten de determinar l’edat absoluta de residus de plantes, cendres, teixits i d’altres restes antigues.
Hom en distingeix tres En el primer mètode el contingut d’un element estable serveix com a índex de l’edat de les restes en el segon, la relació entre el contingut del producte resultant de la descomposició radioactiva i les restes no descompostes dóna l’edat d’aquestes i en el tercer, la mesura del contingut d’un isòtop radioactiu mitjançant la seva activitat indica l’edat de les restes En el primer cas el procediment més important és l’anomenat del carboni 14, que és fonamentat en la mesura de l’activitat actual del carboni aïllat dels materials objecte de mesura El procediment…
Les trapeliàcies i les agiriàcies
Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit
Les pluteàcies
La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…
Els ambients rics en fongs ameboides
Gairebé totes les dades publicades sobre fongs ameboides trobats als Països Catalans es refereixen als mixomicets Els migrats coneixements que tenim de la resta dels grups no ens permeten de fer consideracions generals sobre la seva ecologia Pel que fa a les exigències ecològiques dels mixomicets, les fases del seu cicle vital que són més sensibles a la influència dels factors ambientals són la plasmodial i la de maduració dels esporocarps Els requeriments ecològics més importants per a completar aquestes fases són la humitat ambiental i la disponibilitat i les característiques del substrat…
Les estrofariàcies: foliotes i afins
Aquesta família comprèn diversos gèneres d’agàrics amb l’esporada fosca, sobretot de color violaci, bru violaci, bru porpra, gris bru, violaci negrós o bru ocraci poc viu Dels gèneres que abasta, alguns tenen caràcters que els aproximen a famílies com les cortinariàcies o les bolbiciàcies En general, hi ha des d’espècies molt petites menys d’1 cm fins a molt grans 15-20 cm Gairebé sempre tenen la cutícula filamentosa i, només excepcionalment, tricodèrmica amb els acabaments hifals inflats o claviformes o epitelioide Les espores són sempre llises i porten un porus germinatiu apical, si bé en…