Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
deshidratació
Deshidratació d’una cèl·lula per plasmòlisi: 1, cèl·lula dins l’aigua; 2, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb un començament de plasmòlisi; 3, cèl·lula en una solució 1/2 molar de KNO3 amb plasmòlisi completa per llarga actuació de la solució; a, membrana cel·lular; b, nucli; c, citoplasma; d, vacuola
© fototeca.cat
Patologia humana
Disminució de la quantitat d’aigua de l’organisme com a resultat d’un desequilibri entre l’aportació i les pèrdues d’aigua o d’aigua i de sals conjuntament.
Segons l’etiopatogènesi, la topografia i la simptomatologia, hom distingeix la deshidratació extracellular i la deshidratació intracellular La deshidratació extracellular pot ésser produïda per la pèrdua d’aigua sense depleció de sals deshidratació hipertònica o per la pèrdua de sals i aigua deshidratació isotònica Les causes de la deshidratació hipertònica són aquelles que condicionen una disminució d’aigua solament, com poden ésser la disminució de l’aportació trastorns de la deglució, alteració del sentit de la set, o manca d’aigua en els nàufrags o bé pèrdues excessives pels ronyons…
deshidratació
Alimentació
Procés unitari en les indústries alimentàries que té per finalitat l’eliminació parcial de l’aigua continguda en els aliments, puix que la presència d’aigua és motiu d’alteració microbiològica d'aliments i d’alteració enzimàtica d'aliments d’aquests.
La complexa constitució dels aliments fa que la deshidratació hagi d’ésser conduïda en unes condicions d’equilibri entre rapidesa i suavitat del tractament a fi d’evitar al màxim pèrdues d’aroma i de vitamines, degradacions per reaccions entre els components i canvis estructurals que dificultin la rehidratació posterior Molts aliments, fonamentalment vegetals, han d’ésser sotmesos a un blanqueig previ a fi d’eliminar-ne els enzims En el procés de deshidratació el contingut d’aigua passa d’un 80-90% a un 5-10% El mètode més antic de deshidratació és per aire calent, que té els precedents en el…
deshidratació amb microones
Alimentació
Tecnologia
Agronomia
Procés d’eliminació d’aigua d’un aliment que es caracteritza per generar calor a l’interior del mateix sòlid, en virtut d’un camp elèctric d’alta freqüència que provoca una gran agitació de les molècules polars (com és l’aigua).
Aquesta fricció genera la calor necessària per a l’evaporació A causa del fet que el camp elèctric és uniforme, l’escalfament és simultani i uniforme en tota la massa del sòlid això fa que sigui un mètode molt interessant per a la deshidratació de peces de mida gran sense que hi hagi perill de reescalfament en la superfície El camp d’aplicació és principalment l’última fase de deshidratació, o bé aliments amb baix contingut d’aigua El cost d’aquest sistema de deshidratació és comparativament més alt
rehidratació
Alimentació
Procés en què hom aporta aigua a certs productes alimentaris que han estat prèviament sotmesos a deshidratació
.
El temps de durada i el grau de rehidratació aconseguits són dos paràmetres útils per tal d’avaluar la qualitat de la deshidratació prèvia L’assoliment de l’eficàcia màxima en la rehidratació és un objectiu prioritari en el desenvolupament d’aliments deshidratats instantanis
blanqueig
Alimentació
Tractament amb aigua calenta o vapor a pressió o a la pressió atmosfèrica al qual hom sotmet els aliments, generalment productes vegetals, abans de la deshidratació, la congelació o l’envasament.
El blanquieg ajuda a la preservació de les vitamines durant la deshidratació, fa inactius els enzims i evita així l’enfosquiment enzimàtic en el producte final, conserva el color dels vegetals pigmentats, incrementa la velocitat d’assecament per a efecte de l’esponjament de la massa, ajuda a una ràpida reconstitució del producte sec, a causa també de l’esponjament de la massa, treu l’últimma part d’oxigen i dóna una protecció suplementària contra l’oxidació, i fa decrèixer el problema bacterià Presenta, però, alguns desavantatges, com la pèrdua del sabor picant particualrment en les cebes,…
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
enolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la deshidratació reversible del fosfoenolpiruvat.
En el procés de glucòlisi produeix el fosfoenolpiruvat, amb un enllaç fosfat d’elevat nivell energètic Li cal un catió metàllic Mg 2 + o Mn 2 + com a coenzim L’anió F - n'inhibeix l’acció Hom l’ha obtingut en forma cristallitzada, amb una massa molecular de 85 000
sultona
Química
Denominació genèrica dels sulfonats cíclics, de fórmula general
, que poden ésser considerats anàlegs de les lactones.
Hom les obté per deshidratació d’àcids alquil o arilhidroxisulfònics
sec
Patologia humana
Senyal que resta a la pell quan ha estat sotmesa a un pessic.
La persistència d’aquest senyal indica deshidratació signe del sec
sultama
Química
Denominació genèrica de les sulfonamides cícliques, de fórmula general
, que poden ésser considerades com a anàlogues de les lactames.
Hom les pot obtenir per deshidratació d’àcids alquil o arilaminosulfònics