Resultats de la cerca

Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Autor d’un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i d’algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià composició amb H Searle, W Fortner i K Huber, però fou K Stockhausen, especialment, qui influí decisivament en les seves primeres obres Tot i això, Rihm s’allunyà de l’experimentalisme radical dels seus mestres per desenvolupar una estètica més comunicativa i emocional Algunes de les obres del seu extens catàleg són…

Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els …

Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’origen…

En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…

Tradicionalment, la mort havia estat considerada un pas radical i immediat de l’ésser, de la vida, a un estat oposat, caracteritzat per la passivitat i la immobilitat Aquest concepte, d’oposició vida-mort, s’ha anat transformant en virtut dels progressos científics, tècnics i culturals dels darrers temps Actualment, determinar el moment en què hom pot considerar com a definitivament paralitzat el funcionament vital és com més va més complex i problemàtic Abans hom entenia la mort com a conseqüència de l’aturada de les funcions respiratòries Posteriorment i encara aquesta concepció no ha estat…

Les escultures en relleu tant arquitectònica com ornamental s’adiuen amb l’entorn que devia rebre-les ambients privats, oficials, rurals, urbans, sense oblidar tampoc els comitents i els destinataris de les diverses obres S’ha d’evitar un estudi d’aquestes escultures allunyant-les del context que les acollia i mirar, en canvi, d’integrar-les en l’entorn físic i els condicionaments ideològics, històrics, socials, laborals i econòmics que les motivaren Els capitells i la decoració dels espais públics, especialment els del fòrum provincial de Tarraco , constitueixen una magnífica font d’…

L’escultura exempta ofereix un bon repertori de representacions iconogràfiques de les divinitats, que eren disposades tant als espais públics com als privats Les imatges de déus que sovintegen més a Catalunya són les de Bacus, Venus i Diana El gènere del retrat va assolir una difusió enorme en l’art romà Les representacions d’emperadors i de membres de la seva família permeten de reconstruir els programes iconogràfics que nodrien la propaganda imperial Els retrats de personatges privats, especialment abundosos a partir del govern d’August i durant el dels emperadors julioclaudis, es…

Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…

Què és l’arqueologia “Com que l’ésser humà no sempre pot acomplir la seva ambició de crear, es complau a cercar el que s’ha perdut, reconstruint el que s’ha destruït i fent reviure el que havia desaparegut És per això que tots nosaltres sentim tant d’interès per les excavacions dels monuments enterrats del passat” En els seus Escrits sobre l’art , Johann Wolfgang Goethe explica així la fascinació que susciten les recerques arqueològiques Les seves paraules ens poden ajudar a entendre les raons de l’èxit actual de l’arqueologia, la seducció que exerceix amb els seus relats de viatges, de…