Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
baquíade
Història
Membre d’una gran família aristocràtica que governà Corint durant la segona meitat del s VIII i la primera meitat del VII aC.
Els baquíades eliminaren la monarquia i instauraren una oligarquia familiar Afavoriren el comerç i l’exportació de productes corintis Fundaren les colònies de Siracusa i Cercira 734 aC, en la qual es refugiaren en ésser expulsats de Corint per la revolta de Cípsel 657 aC Al sIV aC, una de les dinasties semibàrbares de Macedònia en reivindicà l’ascendència
torre de la Carrova
Torre militar de defensa del segle XIV situada al marge esquerre de l’Ebre, davant de la torre de Campredó, dins del terme del municipi d’Amposta (Montsià).
De planta rectangular, fou rehabilitada la dècada de 1990 per l’Ajuntament d’Amposta En els treballs de restauració se substituïren les columnes amb els capitells originals per unes altres que imitaven les antigues, s’eliminaren les compartimentacions que hi havia a l’interior i es canvià el forjat del pis superior i l’escala que hi accedia A l’exterior, foren tapades les obertures
Institut de Ciències de l’Educació
Educació
Organisme creat el 1969 pel Ministeri d’Educació espanyol per a promoure la investigació psicopedagògica a la universitat en el marc de la Reforma educativa del 1970.
Promogut pel ministre Josep Villar i Palasí , tingué un paper important en l’intent de renovació educativa oficial els anys finals del franquisme Posteriorment, les successives reformes educatives diluïren la funció dels ICE a les universitats, que optativament els conservaren, els reconvertiren o els eliminaren A Catalunya, els ICE portaren durant uns anys el pes dels cursos de reciclatge de català per a mestres La llei del Parlament del 1984 subratllava la conveniència de mantenir a les universitats centres dedicats al perfeccionament del professorat de tots els nivells del…
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre 1836 Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència especialment, pel que fa al català, el diccionari d’autoritats d’Albert Vidal, de la darreria del s XVIII L’obra és molt ben feta —ha…
les Moluques
Arxipèlag
Arxipèlag d’Indonèsia, situat a l’oceà Pacífic, entre les illes Cèlebes, a l’W, Nova Guinea, a l’E, i Timor, al SW.
Constitueix una província amb capital a Ambon És format al N per les petites illes volcàniques de Morotai, Bacan i Obi i l’illa Halmahera, la més gran al centre, les illes de Buru i Seram on hi ha la màxima altitud, 3 019 m i en direcció SE, el grup de les illes Tanimbar El clima és càlid, i reben la influència del monsó, amb pluges superiors als 3 000 mm anuals La vegetació és de bosc i de sabana Durant molt de temps han estat els principals productors mundials de nou moscada i de clavell d’espècia actualment la producció d’espècies no és tan important té també producció cocotera i conreus d…
marina de guerra
Transports
Part de la flota d’un estat, anomenada també armada, destinada a operacions militars.
Durant molts segles la marina de guerra es confongué amb la mercant Quan les necessitats bèlliques ho exigien, tots els vaixells disponibles eren destinats a la batalla, un cop acabada la qual retornaven a l’activitat mercantil Tanmateix, en alguns casos, sobretot a Fenícia i a Roma, foren construïdes flotes de guerra amb vaixells dissenyats i equipats exclusivament per a aquest ús Els descobriments geogràfics del Renaixement i les noves lluites comercials a Àsia i a Amèrica obligaren les principals potències a equipar flotes de guerra que defensessin les rutes comercials i les costes pròpies…
Convenció Nacional
Història
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d’octubre de 1795.
Successora de l’Assemblea Legislativa, era composta per 749 diputats electes Encarregada de redactar una nova constitució, proclamà la Primera República Francesa el mateix 21 de setembre Pel desembre de 1792 obrí un procés contra Lluís XVI, que fou condemnat a mort Aquest judici oposà definitivament els dos partis predominants, els girondins i els muntanyencs, que es disputaven per aconseguir els diputats independents, anomenats “els de la plana” Les primeres victòries franceses sobre els aliats afavoriren els girondins, però la derrota de Neerwiden març de 1793, la retirada de Bèlgica i la…
Ian Douglas Smith
Política
Polític zimbabuès.
Lluità a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, des del 1948 fou diputat a l’Assemblea autònoma de l’administració colonial britànica a Rhodèsia del Sud i, a partir del 1953 la Federació de Rhodèsia i Nyasalàndia, on fou un dels fundadors del segregacionista Rhodesian Front 1961 que, en contra dels plans del govern britànic, defensava que govern havia de restar exclusivament en mans de la minoria blanca Vencedor en les eleccions del 1962, el 1964 esdevingué primer ministre i ordenà l’empresonament de destacats líders negres, mesures que provocaren revoltes violentes…
Libri antiquitatum ecclesiae cathedralis Barcinonensis
Historiografia catalana
Cartulari de la catedral de Barcelona, recopilat a mitjan s. XIII, en quatre grans volums.
El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae tanmateix, el nom més utilitzat és Libri antiquitatum , testimoniat el 1577 Conté còpia de 2 766 documents dels s ix al xiii, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, i és obra de tres o quatre mans diferents L’enquadernació 1561-63 es feu amb mitja pell, i foren reenquadernats 1847 amb tapes de fusta i cobertes de pell En aquesta darrera ocasió es retallaren de nou els folis, de manera que s’eliminaren fragments d’anotacions marginals o part de les xifres romanes de la foliació L’objectiu d’aquest cartulari…
Acta de Constantinoble
Historiografia catalana
Document notarial emès en català que recull els fets del setge i la caiguda de Menorca a mans dels turcs entre els dies 29 de juny i 9 de juliol de 1558.
Fou redactada pel notari alaiorenc Pere Quintana a Constantinoble —on es trobava captiu i deportat i on no li era lícit d’exercir el seu ofici— a instàncies dels caps de la defensa de Ciutadella, el regent de la governació Bartomeu Arguimbau i el capità d’infanteria Miguel Negrete El document original consta de dos plecs en foli, manuscrits, amb 23 paràgrafs Actualment es conserva en un lloc preferent dins de l’Alcaldia de Ciutadella de Menorca Amb aquest escrit els caps de la defensa pretengueren justificar la seva actuació durant els dies que durà el setge L’ Acta fa constar que una gran…