Resultats de la cerca

Viatjà per Europa i s’establí a París, on estudià les civilitzacions precolombines i fou influït per l’avantguarda El 1930, any que publicà les Leyendas de Guatemala , retornà al seu país, on més tard fundà la Universitat Popular 1942 i s’orientà cap a la diplomàcia Amb El señor Presidente 1946, novella que denunciava la dictadura d’Estrada Cabrera, configurà el món de violència i embrutiment que desenvolupà després a Hombres de maíz 1949, la trilogia Viento fuerte 1950, El Papa verde 1954 i Los ojos de los enterrados 1960, Week-end en Guatemala 1956, El ahijadito 1961, Mulata de…

Deixeble del pintor Ermengol Ballvé i dels escultors Josep Janés i Antoni Miró i Roca Se n'anà aviat a Madrid ~1885, on residí uns quants anys El curs 1890-91 estudiava a la Llotja barcelonina Es presentà amb un Retrat a la Segona Exposició General de Belles Arts de Barcelona, el 1894 Aquell any, a Tarragona, conegué Santiago Rusiñol, que l’any següent el protegí a París, on Mani anà, pensionat per l’ajuntament de Tarragona, acompanyat del seu amic el pintor Pere Ferran Novament a Madrid, el 1896 envià un Cap d’estudi a la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona es relacionà amb alguns…

És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona

Perspectiva de la part més estreta de l’estany de Banyoles, que uneix les seves dues meitats Al sud-oest, dominant les muntanyes properes a l’estany, la serra de Rocacorba Ernest Costa L’estany de Banyoles 14, entre els principals espais naturals del sistema transversal A la comarca del Pla de l’Estany, al sud dels Pre-pirineus orientals, es localitzen dos conjunts d’estanys corresponents als embuts d’aflorament d’un sistema hidrològic de tipus càrstic El més important es troba molt a prop de Banyoles i està integrat per un gran estany, el de Banyoles, i una desena de petits estanyols i…

Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…

Les geografies populars Pau Vila a la dreta, una de les figures més rellevants de la geografia catalana, en una fotografia del 1936, quan tenia 47 anys Centre Excursionista de Catalunya A Catalunya, la geografia és una disciplina que ha estat popular, i de fet, alguns geògrafs, especialment Pau Vila, han arribat a assolir notorietat pública Això és degut molt probablement al paper que el territori ha tingut en la recuperació i la construcció de la identitat catalana, ben diferent del cas basc, per exemple, on la disciplina clau ha estat tradicionalment l’antropologia més o menys cultural A…

Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…

Sala dels Impressionistes Francesos a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1907 FF Les exposicions «Casas, Rusiñol i Clarasó» celebrades a la Sala Parés de Barcelona el 1890 i el 1891 van suposar l’inici de la renovació pictòrica catalana Les estades a París deis dos pintors havien orientat la seva producció cap a una pintura innovadora que en donar-la a conèixer a Catalunya va ser rebutjada en un primer moment per la crítica i el públic de gustos més convencionals Clarasó, en canvi, tot i que havia compartit amb Rusiñol una llarga estada a París, va participar en les…