Resultats de la cerca

Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara…

Arqueta Moble contenidor, usualment de planta rectangular, de petites dimensions, amb tapa superior que es pot tancar mitjançant un pany Arquibanc Caixa de buc allargat, la part superior la tapa de la qual serveix com a seient i porta respatller i braços laterals Bastiment Muntura dels mobles constituïda pel conjunt de muntants i travessers Buc Carcassa o armadura d’un moble Caixa Moble contenidor de grans dimensions, format per un buc parallelepipèdic resultat de la unió de quatre posts més la fonadura És tancat per una tapa plana superior, un xic volada, unida al buc mitjançant anelles A…

El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…

La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis que donen…

Situació Aspecte que ofereix l’església des de l’exterior F Baltà La capella és la parroquial de Viladordis, barriada rural de Manresa que s’estén a la banda llevantina del terme Long 1°51’48” - Lat 41°43’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Viladordis, que s’inicia a l’esquerra de la carretera que mena al Pont de Vilomara Hom hi pot anar també agafant un camí carreter que sorgeix, a mà esquerra, prop del quilòmetre 3 de la carretera del Pont de Vilomara Cal demanar-ne la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al…

Situació Una perspectiva de la façana de ponent, rematada pel majestuós campanar de torre, de tres pisos M Anglada L’església de Sant Vicenç d’Espinelves es troba al bell mig de la població d’Espinelves, en plenes Guilleries Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 51,7 —y 35,7 31 TGD 517357 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Sant Hilari Sacalm Abans d’arribar a Sant Sadurní d’Osormort cal agafar la carretera d’Arbúcies i a 6 km hom trobarà la població i l’església JSV Història Aquesta església es troba dins l’antic…

Església Capçalera poligonal de l’església de Sant Miquel D Ferran L’església baptisteri de Sant Miquel d’Ègara és un edifici clarament diferenciat arquitectònicament, concretament en la planta i l’alçat, de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria, cosa que s’atribueix, hipotèticament, a la seva funcionalitat com a baptisteri Malgrat les nombroses reformes i transformacions realitzades al llarg dels segles i, sobretot, les diferents campanyes de restauració del final del segle XIX i principi del segle XX F de Paula Villar, Josep Puig i Cadafalch i Jeroni Martorell, sense oblidar les…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

El concepte de joc Jugar és una activitat vital per a l’ésser humà, forma part intrínseca d’aquest Des de ben petits, el joc ens ensenya a relacionar-nos els uns amb els altres Joan Sarri Jugar, divertir-se, relacionar-se, significar, adaptar-se i també aprendre, són formes verbals que caracteritzen la part més profunda de l’ésser humà No obstant això, darrere l’aparent simplicitat de l’acció de jugar i del joc mateix s’amaguen la incertesa i la complexitat quan es tracta de concretar-ne el concepte, tan universal com elàstic, tan versàtil com de múltiples significats Per a constatar aquesta…