Resultats de la cerca

Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…

Nombre de tàxons endèmics o subendèmics a cadascun dels quadrats UTM de 10 × 10 km de les Balears i dels territoris administrats per la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana S’identifiquen les quatre zones d’endemisme principals les Balears, els Pirineus, les muntanyes Diàniques i el massís dels Ports, que concentren prop del 70% dels endemismes del territori cartografiat IDEM, a partir de dades de l’autor La relativitat del terme endemisme aquell tàxon propi d’un determinat territori pot ser corregida si s’explicita l’àrea geogràfica de l’element al qual s’aplica…

Les seves característiques fonamentals són donades per la flora, molt rica, amb nombrosos endemismes i amb una notable riquesa en plantes escleròfilles, ericoides i suculentes

El crustaci decàpode Typhlatya miravetensis , endèmic de l’aqüífer subterrani de Cabanes Alzira, Ribera Alta, Castelló, va protagonitzar una lluita acarnissada per l’abolició d’un pla d’ampliació de la carretera que podia perjudicar-ne l’hàbitat Sergio Montagud A l’inici del segle XXI, amb una llarga trajectòria en la conservació dels hàbitats i de les espècies prioritàries de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Fundació Entomológica Torres Sala van emprendre un projecte conjunt, decisiu en aquest camp Conscients de la necessitat de conèixer el patrimoni…

El formen l’arxipèlag d’origen volcànic dels Columbrets Per l’interès botànic sobretot per la flora xeròfila, alguns endemismes i espècies poc comunes, ornitològic hi nien espècies força rares, com ara el falcó de la reina i la riquesa del fons marí, el 1988 la Generalitat Valenciana declarà l’arxipèlag espai natural protegit, que inicialment només comprenia la zona emergida, a la qual el 1991 s’afegiren unes 4 000 ha d’espai subaquàtic, declarades reserva marina

De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de ribera i canyissars, i pel que…

Nutrients rostos avall Les muntanyes, tot i tenir dimensions modestes a escala planetària, són per a molts éssers vius, generalment limitats a una percepció bidimensional de la superfície terrestre, elements fonamentals en el control del clima i en l’estructuració del paisatge i els proporcionen un entorn més ric, dotat d’una dimensió vertical complementària que, tot i ser més reduïda que les vastes mesures que hi ha des de l’equador fins als pols, presenta un rang de variació comparable al derivat de la latitud El límit altitudinal inferior de les àrees de muntanya veritable o alta muntanya…

Són diverses les plantes superiors de distribució restringida als Països Catalans i, doncs, endèmiques de les nostres comarques, de vegades puntualment limitades a una raconada o bé a una petita zona, en altres casos esteses per tota una serralada o en localitats separades per moltes dotzenes de quilòmetres No cal dir, però, que els endemismes representen només una part molt petita de la nostra flora, i que les plantes considerades endèmiques ho són sempre en relació amb el grau de coneixement de la flora dels nostres països i de les terres veïnes així s’esdevé que Naufraga balearica ,…

Distribució de les microreserves valencianes de flora silvestre 2010 Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge El territori valencià gaudeix d’una xarxa de conservació in situ de les plantes singulars, mitjançant la figura anomenada microreserva de flora La idea d’establir aquesta xarxa va sortir al començament de la dècada de 1990, en comprovar-se que un percentatge substancial de les plantes rares, endèmiques o amenaçades tendien a concentrar-se en llocs de petita superfície, coincidint sovint amb allò que hom anomena microhàbitats enclavaments amb condicions ecològiques…