Resultats de la cerca

El significat ortodox del mot es limita a l’ofici en què per a produir l’obra volguda hom procedeix per eliminació de material Tanmateix, puix que una generalització simplificadora fa extensiva la denominació a tota obra tridimensional independentment del seu origen, hom considera també tècniques escultòriques les que empren procediments basats en l’addició de material Hom sol emprar com a base del material escultòric un tipus especial de sella giratòria, coneguda amb el nom de cavallet, que permet a l’artista de veure tan sovint com calgui la seva obra, en el curs de la seva realització, en…

Catalunya conserva un notable conjunt de sarcòfags esculpits d’època paleocristiana, alguns en molt bon estat de conservació i altres de fragmentats, la major part dels quals es guarden actualment en diverses entitats museístiques En els articles següents presentem un inventari d’aquestes peces d’escultura funerària, aportant, quan és possible, la data del descobriment i el lloc on foren localitzades, l’indret on es conseven, el material amb què foren fetes, les mides, la datació i una petita anàlisi o estudi de cadascuna d’elles acompanyat, en cada cas, de la bibliografia específica

Retaule major de la catedral de Tarragona 1426-34, obra de Pere Joan / AMADALVAREZ CC0

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…

Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…

Introducció Dos dels capitells de la cripta de la catedral de Sant Pere de Vic ECSA - G Llop L’estudi de l’escultura del preromànic constitueix un dels territoris més àrids i relliscosos de l’art de l’edat mitjana a Catalunya Es àrid per l’escassetat i per la senzillesa de mostres d’aquesta tècnica, derivada directament de la situació històrica i arquitectònica de l’època i relliscós per la dificultat de l’anàlisi i de la classificació dels testimonis coneguts A més, i d’acord amb la seva relació de dependència respecte de l’arquitectura, cal dir que molts dels aspectes d’interès i de…

A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…

El terme neoclassicisme defineix el moviment estètic de base intellectual, sorgit al començament del segle XIX, que es caracteritza per la recuperació dels models –cànons i temes– del classicisme grecoromà Així, l’esgotament de les fórmules del Barroc va derivar cap a la recerca de la línia pura i el predomini de temàtiques mitològiques Tanmateix, aquest estil va coexistir amb reminiscències del Barroc i, alhora, amb tendències que ja assenyalaven una concepció romàntica Per bé que a Catalunya els representants més destacats del neoclassicisme van sobresortir en el camp de l’escultura, un…