Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Tableau économique
Economia
Obra del fisiòcrata François Quesnay publicada el 1758, en la qual formulà un model de circulació econòmica.
Hi representa un flux de despeses i productes entre les diverses classes socials, que classifica seguint l’anàlisi de Cantillon en agricultors classe productiva, propietaris de la terra classe sobirana o classe distributiva i la resta d’individus d’ocupació no agrícola classe estèril, dins la qual incloïa els artesans, els comerciants, etc Amb la finalitat d’explicar com es genera i es distribueix l’excedent o producte net, Quesnay partí de la producció obtinguda pel sector productiu, formada per primeres matèries i aliments, que en l’esquema se suposa equivalent a 2 000 unitats monetàries, i…
marginalisme
Economia
Corrent del pensament econòmic basat en la teoria subjectiva del valor i en l’anàlisi marginal.
Iniciat a l’últim terç del s XIX amb les obres de Jevons, Menger i Walras, hi ha autors que poden ésser considerats precursors importants, com Gossen, Jennings, Dupuit i Cournot La seva influència s’estengué arreu del món, i donà lloc a diferents escoles, com l’anglesa Marshall, Wicksteed, Edgeworth, la de Viena Böhm Bawerk, Wieser, la de Lausana Pareto, etc, i al posterior desenvolupament de la microeconomia El marginalisme significà la substitució de la teoria del valor treball dels clàssics per la teoria del valor utilitat, la qual cosa suposava que els preus de les mercaderies no eren…
Els fusellers de muntanya
Miquelet, Ade Ros, 1772, coll part JLV Durant la guerra de Successió la monarquia francesa mobilitzà les nombroses companyies de fusellers de muntanya que li resultaren tan efectives en les ocupacions del territori del Principat a la darreria del segle XVII, gràcies a l’excellent coneixement del país que tenien i a la seva àgil mobilitat Alain Ayats n’ha exposat el funcionament una companyia era considerada pels oficials, abans que res, com un negoci sovint profitós, en la mesura que aquests percebien una dotació econòmica de la monarquia mitjançant la qual pagaven els seus homes, sempre amb…
Arquitectura de vessant
Conta Homer a l’“Odissea” que Ulisses trobà el seu pare Laertes “a la vinya de les feixes”, i també ens fa saber que hi havia pendissos afeixats a les muntayes de Tessàlia Això vol dir que els vessants cinglats per marges són un element del paisatge agrícola mediterrani des de fa 2 500 anys, pel cap baix De fet, hom sospita que algunes de les feixes agrícoles que envolten Micenes ja hi eren en temps d’Atreu, Agammènon i Electra o dels personatges reals que hi governaren de debò, en lloc d’aquests altres més aviat mítics, suposició que conferiria al conreu mediterrani en feixes de vessant una…
Castell de Prats de Balaguer (Fontpedrosa)
Art romànic
Situació Restes de la torre i del recinte fortificat que la protegia ECSA - A Roura Castell situat damunt de Prats de Balaguer, al sud d’aquesta població Fou construït al cim del torrent de la Riberola, a l’entrada de la vall que acaba en el coll de Noufonts, que comunica amb el Ripollès Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 29’ 58” N - Long 2° 10’ 23” E Des de Fontpedrosa, a la carretera que va del Rosselló a la Cerdanya N-116, surt una carretera que porta fins a Prats de Balaguer, des d’on, per un corriol més dreturer o per una pista que passa pel costat de l’església, hi arribarem en pocs minuts…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
Sant Pere de Clarà (Argentona)
Art romànic
Situació Façana de migdia de l’església prioral, amb un arcosoli fet per a una tomba d’estructura ja gòtica ECSA - Rambol Aquest antic monestir o priorat benedictí és situat en un extrem del terme d’Argentona, proper al poble d’Òrrius, a la demarcació parroquial del qual pertany Ocupa un petit turonet, enmig del bosc Mapa L37-15393 Situació 31TDG470501 És accessible per un trencall, senyalitzat, de la carretera que va a Òrrius i que surt de la C-1415 o carretera de Mataró a Granollers Es troba poc més d’1 km abans d’arribar a Òrrius La pista que hi porta té un cadenat, però és fàcil obtenir…
La catedral de Tortosa (segle XVI)
Art gòtic
L’edifici de la catedral de Tortosa és un exemple de la continuïtat que va caracteritzar una part important de l’arquitectura del cinc-cents al Principat Com encertadament ha estat expressat per Joaquim Garriga, la qualitat i les proporcions de la seva estructura el converteixen en un dels exemples catalans més representatius d’edifici de culte plantejat a l’edat mitjana que és continuat al llarg del cinc-cents És més, s’hi poden trobar elements propis de la tradició gòtica, com ara la volta de creueria, fins i tot al sector bastit a la primera meitat del segle XVIII En iniciar-se el segle…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
El País Valencià, de Zaplana a Camps
El context Les eleccions autonòmiques del mes de maig del 1995 van marcar un punt d’inflexió decisiu en l’evolució política del País Valencià Els socialistes van perdre per primera vegada el govern després de la recuperació plena de les institucions autonòmiques a l’inici de la dècada dels huitanta El Partit Popular PP es va convertir en la primera força política valenciana encara que no va assolir la majoria absoluta, va obtenir poc més d’un milió de vots, la qual cosa suposava el 43,3% dels sufragis El Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, per la seva banda, va aconseguir el 34,3%…