Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits…
ral·li
Esport general
Prova esportiva a disputar per vehicles (automòbils o de tracció animal) o per persones a peu que consisteix a seguir unes normes preestablertes en un itinerari fixat.
La classificació s’estableix per punts, d’acord amb el temps emprat i altres estipulacions del reglament de la prova Consta d’una o diverses etapes amb trams cronometrats de velocitat i d’itinerari que serveixen per a la puntuació final La resta de trams poden ésser neutralitzats per establir la puntuació, però subjectes a certes penalitzacions Actualment els rallis solen ésser disputats exclusivament amb automòbils Hi ha campionats mundials, europeus i internacionals és famós el de Montecarlo El ralli de la Costa Brava, el Criterium Montseny-Guilleries i el ralli de Catalunya…
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les …
Carles VII de França
Història
Rei de França (1422-61).
Fill i successor de Carles VI Delfí 1417, estigué al costat dels armanyaguesos, que el reconegueren rei a la mort del seu pare 1422, malgrat les estipulacions del tractat de Troyes , mentre que el duc de Bedford s’intitulà regent de França en nom d’Enric VI Les victòries angleses motivaren una profunda penetració en territori francès Xampanya, Maine, Anjou La crítica situació de Carles VII fou salvada per Joana d’Arc, que féu aixecar el setge d’Orleans 1428 i consagrar la legitimitat de sobirà francès fent-lo coronar a Reims 1429 Assassinat l’incapaç favorit La Trémoille 1433, s’…
tractats de Blois
Història
Sèrie de quatre tractats signats a Blois entre el 1504 i el 1512 amb els quals foren adoptats un conjunt d’acords diplomàtics tendents a establir un statu quo polític a Itàlia.
Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre el regne de…
pacte
Dret
Dret civil
Contracte, tant en la seva integritat com en les convencions particulars, condicions, clàusules o estipulacions que el constitueixen.
El simple consentiment dels atorgants és causa civil suficient per a la constitució d’un pacte En el dret justinianeu s’anaren assimilant els uns i els altres
Segon pariatge d’Andorra (6 de desembre de 1288)
Art romànic
Sentència arbitral sobre diverses qüestions sorgides entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, referents principalment a la vall d’Andorra "Pateat universis quod cum controversia et questiones quamplurime verterunt inter venerabilem patrem dominum Petrum, divina miseratione episcopum Urgellensem, et eius capitulum, ex una parte, et nobilem virum dominum Rogerium Bernardum, Dei gratia comitem Fuxi et vicecomitem Castriboni, ex altera, que quidem qüestiones et controversie orte fuerant inter eos et secute tum propter novitates que discordiam pariunt tum propter…
El nou règim: consolidació i resistències. L’excepció de Menorca
Vaixells a Alacant, Ade Laborde, 1807-18 BC S’ha discutit molt sobre l’impacte real que la guerra, la derrota i la supressió de les llibertats i institucions van tenir sobre la societat de l’època Com en tots els processos històrics en què intervenen factors tan complexos com els que es desenvoluparen en el transcurs del conflicte i en els anys posteriors, resulta difícil extreure’n una visió prou representativa del conjunt de territoris que conformaven els Països Catalans, entre altres raons perquè la guerra no acabà en tots ells en el mateix moment, ni es presentà en condicions equiparables…
Festes nouvingudes
Emigració i festa Una de les configuracions culturals més significatives dels grups migratoris és la remodelació del seu nou entorn per a conformar-lo a l’univers simbòlic de procedència, de manera que la transmissió del seu patrimoni cultural tingui uns suports i referents visibles Aquesta apropiació de l’entorn, dotant-lo de nous significats per a reforçar la memòria collectiva, es fa més visible quan es tracta de reconstruir una festa fortament relacionada amb la cultura d’origen Davant la celebració d’una festa considerada primordial per a la pròpia existència del grup es poden emprar…
L'escola
Què és l’escola L’escola constitueix per als infants i els joves la primera institució social externa al grup familiar amb la qual han de crear i mantenir una relació estable i duradora Es pot dir que durant molts anys la seva experiència social es concentra quasi exclusivament en l’ambient familiar i escolar No ens equivoquem, doncs, si afirmem que, fora de la família, per als infants i els joves, l’escola és la institució social més rellevant En realitat, la importància de la institució escolar depassa l’horitzó de l’estudiant En efecte, l’escola fa una de les funcions socials més…