Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Grupuscle independentista neo-nazi que hauria actuat clandestinament el 1983.
Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans
creu gammada

Creu gammada
© Fototeca.cat
Heràldica
Creu grega amb els quatre braços torçuts en angle recte, levogirament o dextrogira, en forma de lletra gamma o d’escaire, i amb els dos trossos d’igual longitud.
És anomenada també esvàstica , i antigament, en llatí, crux gammata Aparagué a l’edat del bronze i fou coneguda pels pobles aris, germànics i els primitius habitants d’Amèrica Possiblement simbolitzava la rotació diürna del Sol Modernament, a Alemanya, es convertí en el símbol del partit nazi i, el 1933, en l’emblema del III Reich
quarterat | quarterada

D’esquerra a dreta, en creu, en sautor i en escaire
Heràldica
Dit del camper de l’escut dividit en quatre parts o quarters iguals mitjançant el partit i el truncat; també se’n diu quarterat en creu.
Hom parla de quarterat en sautor quan el camper ha estat dividit mitjançant el tallat i el trinxat, i de quarterat en escaire quan la divisió ha estat feta en forma que resulta com una creu esvàstica i cada quarter recorda la forma d’un escaire L’ordre per a blasonar els quarters va sempre del cap a la punta i del costat destre al sinistre Els quatre quarters poden ésser de dos esmalts iguals alternats primer amb quart i segon amb tercer o de quatre de diferents El costum de quarterar les armes —molt comú als estats hispànics— sembla que començà a la fi del segle XIII Amb el temps, però, la…
Mateo Santos Cantero
Cinematografia
Periodista i director.
Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…
Partit Nacionalsocialista Català
Partit polític
Partit semiclandestí impulsat a Barcelona pel Círculo Español de Amigos de Europa [CEDADE] entre el 1978 i el 1980 per realitzar propaganda neonazi amb l’esvàstica.
Pretenia atraure possibles militants d’ultradreta catalanista coincidint amb una temptativa de CEDADE d’aproximació al catalanisme El líder fou el pintor Josep-Anton Martí Teixidor Vitriol, provinent del nacionalisme radical exmilitant d’ERC Per contactar amb eventuals simpatitzants, CEDADE establí un acord amb el National Socialist Irish Workers Party irlandès, que facilità la seva adreça dublinesa per a rebre correspondència dels interessats en el PNSC Edità propaganda diversa i el 1980, exhaurides les seves possibilitats instrumentals, s’esllanguí gradualment A primers dels anys vuitanta…
El Mestre d’Anglesola
Art gòtic
El 1907 l’historiador Josep Pijoan va veure a la botiga del carrer de la Palla de l’antiquari Celestí Dupont de Barcelona un gran relleu de pedra provinent d’Anglesola i va advertir la Junta de Museus de Barcelona del seu interès Era conscient de la notable qualitat del que ell interpretà com un frontal, segons manifesta en la carta adreçada a Raimon Casellas aquell any, però l’actitud dels vocals de la institució, poc receptius davant d’una realització gòtica en pedra, va abocar la peça a un llarg periple Durant un quant temps se’n perdé la pista, però la fortuna va fer que Pijoan la…
La indumentària de Santa Maria de la Seu d’Urgell
Peça de seda Fragment de la capa de sant Ermengol conservada al Museu Diocesà d’Urgell cedida per J Ainaud El Museu Diocesà d’Urgell conserva, dins el gran grup de teixits procedents de la catedral, una peça de seda núm 1 604 trobada, en diversos fragments, l’any 1939 dins l’arca que guarda les suposades despulles de sant Ermengol, bisbe d’Urgell 1010–1035, juntament amb una altra peça núm 1 602 Segons sembla, aquest teixit correspon a una casulla o capa litúrgica L’estat de conservació és força dolent L’any 1966 fou restaurat pel Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona, i retornà a la Seu…
Sant Cristòfol del Puig de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, que té adossat a l’extrem de llevant un edifici tardà que impedeix de veure la capçalera del Temple ECSA - M Catalán L’església de Sant Cristòfol, coneguda també com la Mare de Déu del Puig, o l’ermita de Meià, és al cim del turó que domina el poble de Vilanova de Meià pel costat nord, on es conserven les restes del castell de Meià i d’altres construccions alt-medievals situades al planell que forma el cim del turó Per arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha assenyalat en la monografia precedent JAA-MLlC Mapa 33-12290 Situació 31TCG360522…
Cultures juvenils i contracultures
Joves i societat La nostra societat, com totes les altres, de la més simple a la més complexa, es manté gràcies sobretot a la transmissió, de generació en generació, del seu patrimoni de coneixements, de tècniques, de maneres de vida Aquesta transmissió comporta la protecció i la defensa del seu patrimoni tradicional La finalitat de l’educació, a la qual els joves són sotmesos des dels primers anys de vida, és precisament fer-los conèixer el patrimoni de les generacions anteriors perquè conservin la cultura adquirida Però una societat “moderna” no pot viure de renda del que ja té, sinó que ha…
Del folklore clàssic al folklore de la comunicació
Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…