Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Asbert Satrilla
Història
Cavaller.
De família de cavallers, originària de Vilanova de la Muga, a l’Alt Empordà Heretà béns de Guillem de Vilatenim Fou algutzir reial i donà possessió de Vila-real al comte Enric de Trastàmara 1358 Nomenat governador i reformador de Càller i la Gallura 1362, el seu mandat s’inicià pacíficament Durant una nova rebellió de Marià IV d’Arborea fou assetjat al castell d’Aiguafreda, d’on sortí dificultosament També fou derrotat pels qui assetjaren Càller El rei li donà llicència per a perdonar els crims de les majestats als rebels que tornessin a l’obediència reial Nomenat capità general Berenguer…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a llur risc o…
Birmingham

Vista aèria de Birmingham
Conservatives
Ciutat
Capital del comtat metropolità de West Midlands, a Anglaterra, Gran Bretanya.
La ciutat, nascuda en una cruïlla de camins, fou inicialment un mercat comarcal, i s’anà desenvolupant com a nucli manufacturer del ferro gràcies al carbó que hi havia a la rodalia La seva localització al Black Country fou decisiva per al creixement de la ciutat, afavorida, d’altra banda, per la supressió de les restriccions comercials, per la construcció de canals i ferrocarrils i pel fet d’ésser situada a l’àrea densament poblada d’Anglaterra Després de l’exhauriment de les mines de ferro continuà treballant amb mineral importat de Suècia, cosa que encarí els preus i marcà una davallada de…
Itàlia 2010
Estat
El 2010 va ser un altre any convuls per a la política italiana, entre altres coses pel manifest fracàs de la política migratòria de Silvio Berlusconi i la constant inestabilitat del Govern italià La legislació més severa d’Europa contra els immigrants i la major desprotecció de l’Estat envers els estrangers, van ser l’origen dels altercats racistes entre autòctons i jornalers africans que es van produir a la localitat calabresa de Rosarno al principi d’any Malgrat els disturbis, la principal preocupació del primer ministre va ser evitar els processos penals que es dirigien contra ell Així, el…
La raquítica política social franquista
Llits d’hospital a l’Europa occidental 1980 Al principi de segle, amb un cert retard respecte a la implantació del sistema protector de Bismarck l’any 1881, començaren a aparèixer a l’Estat espanyol diverses institucions i regulacions normatives que reconeixien diferents mecanismes de protecció social en el marc del que es pot anomenar un estat de benestar Concretament, l’any 1902 es creà l’Instituto Nacional de Previsión i s’inicià una activitat de foment i estímul de la previsió obrera i la constitució de les primeres assegurances socials laborals L’anàlisi de l’estat de benestar en el marc…
La distribució de la població
L’extraordinari creixement de la població mundial durant els dos darrers segles mil milions d’habitants el 1800 més de sis mil milions el 2000 i la revolució econòmica que s’ha produït s’ha multiplicat per 16 el producte interior brut entre el 1900 i el 2000, i en canvi només s’havia multiplicat per 3 entre el 1800 i el 1900 i per 5 entre l’any 1000 i el 1800 no han pogut, tanmateix, modificar el repartiment de la població mundial que s’ha conformat al llarg de la història Les civilitzacions asiàtiques dels cereals de l’arròs i, en segon lloc, del blat són –com es podria dir que ho eren fa…
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…
Castell de Ribes o de Bell-lloc (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’antic nucli de Sota-ribes, origen de la població de Sant Pere de Ribes, amb la torre del castell i la primitiva església parroquial ECSA - J Todó Aquest castell es troba uns 500 m de la sortida de la població de Sant Pere de Ribes, per la carretera de Vilanova, al veïnat anomenat actualment Sota-ribes MLIR Mapa 35-17447 Situació 31TCF966685 Història Des dels seus orígens, el castell de Ribes va restar estretament lligat a la seu de Barcelona L’any 990, després de la ràtzia d’Almansor, que afectà molt el terme, el bisbe Vives de Barcelona va concedir una carta de…
Els convents carmelitans
Art gòtic
Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…
Castell de Llaés (Ripoll)
Art romànic
Situació Vista del turó damunt el qual s’erigeix el castell J Bolòs El castell de Llaés, que ocupava el cim d’un turó, és situat a uns 1 000 m d’altitud Al voltant d’aquest pujol, que s’alça isolat al final d’un serrat, hi ha, especialment al costat meridional, una clariana de conreus, que s’estén per la zona més plana al seu entorn predominen els boscs El camí més bo per a arribar a Llaés és una pista per a autos, que surt del punt quilomètric 102,100 de la carretera que va de Vic a Ripoll, després dels revolts que hi ha més enllà de la Farga de Bebiè La pista passa pel costat del mas de la…