Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Ganzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangxi, a la regió de Centre-sud, Xina.
Centre natural de vies de comunicació, és situada a la confluència de diversos sistemes fluvials que emmarquen de N a S la ruta de Nanchang La ciutat declinà amb la construcció del ferrocarril Wuhan-Hankou-Canton, que absorbí el principal corrent comercial vers Hunan Després del 1949 experimentà una expansió demogràfica parallela al desenvolupament industrial, explotant els productes agrícoles i miners de l’àrea, rica en tungstè i estany Té construcció de maquinària i motors, manufactures de fusta, producció de paper i refineria de sucre
Christian de Portzamparc
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador francès.
Es diplomà a l’École Nationale de Beaux-Arts el 1969 Vinculat als corrents postmodernistes Castell d’Aigua a Marne-la Vallée, 1971 i a l’historicisme projecte residencial Hautes Formes, 1975-79, el 1980 participà en l’edició de la Biennal de Venècia dedicada a la “Presència del Passat” Obres posteriors són l’Escola de Dansa de l’Òpera de París a Nanterre 1983-87 o la Ciutat de la Música al Parc de la Villette a París 1984-95, el seu projecte més ambiciós, amb referències a Le Corbusier de Ronchamp La voluntat de servir una imatge corporativa, explotant el paper comunicatiu i…
Josep Robrenyo i Tort
Retrat de Josep Robrenyo i Tort publicat a “La Piula”
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Actor, comediògraf i poeta.
De pares menestrals, exercí de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador De molt jove participà en companyies teatrals d’afeccionats, i el 1811 ingressà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patròtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, entre la qual destaquen dos llargs poemes satírics, el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , que tingueren nombroses reedicions A partir del 1821 es mostrà un entusiasta…
diatonisme
Música
Concepte que s’aplica a escales, intervals, acords i passatges musicals formats per les notes d’un sistema heptatònic (grup de set notes consecutives de la sèrie de quintes).
Diatonisme © Fototecacat/ Jesús Alises Prové del grec dià tónos ‘a través dels tons’ Aquest grup de set elements consecutius de la sèrie de quintes, ordenats de greu a agut, forma l’escala diatònica comuna als modes eclesiàstics, al mode major i al mode menor natural L’escala diatònica té, entre notes consecutives graus conjunts, només dos tipus d’intervals diferents 2a M i 2a m Dins d’una octava hi ha cinc intervals de 2a M i dos de 2a m, aquests últims separats al màxim entre si Els intervals i els acords diatònics són, en principi, els que es poden formar amb les notes de les escales…
infratelevisió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Gènere televisiu en què es vol atreure un públic ampli fent objecte d’espectacle la vida privada dels participants o de persones famoses, o explotant el gust per la violència, pel crim, pels escàndols o la grolleria.
Pardal xarrec
Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…
Josep Sebastià Pons
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…
Els pobles oceànics
Aquest mapa tracta de localitzar els principals grups aborígens que habiten actualment el continent australià i les illes del Pacífic El terme aborigen prové del llatí i significa ‘des del començament’ o ‘des dels orígens’ ab-origine s’utilitza en aquest àmbit territorial per a fer referència als primers pobladors i els seus descendents actuals No apareixen en aquest mapa tots els grups que existeixen només a Austràlia n’hi ha més de 250, sinó que es pretén mostrar pobles representatius de les diferents àrees geogràfiques illes, desert, costa i àrees fluvials L’àmbit d’Austràlia i del…
l’Argentera
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099343.jpg)
L’Argentera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües NE, Riudecanyes E, Vilanova d’Escornalbou SE, Colldejou SW i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella SW i el Pradell W El terreny és esquerp i sec hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n’és el cap, i…
El fenomen sectari: refugi o causa de marginació
Alguns dels afectats durant el judici del cas de la secta dels Nens de Déu, Barcelona, 14-6-1993 R Solà / AVUI No hi ha consens social, ni tan sols entre els experts, entorn de la bondat o malvolença de la tasca que duen a terme els grups sectaris Anant més lluny, podem dir que el consens es fa difícil a l’hora de determinar què cal considerar com a secta, quins grups o associacions mereixen aquesta denominació i fíns a quin punt una determinada coacció o pressió exercida sobre les persones cal considerar-la amb els paràmetres del sectarisme I, per a acabar-ho d’adobar, hi ha pressions…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina