Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
funció fitada
Matemàtiques
Funció tal que el recorregut és un conjunt fitat.
En el cas f D ⊂ℝ→ℝ, és fitada si existeix una fita M ∈ℝtal que | f x |≤ M per a tot x ∈ D
projecció fitada
Matemàtiques
Sistema de projecció que utilitza només com a pla de projecció el pla horitzontal i substitueix el vertical per un nombre.
Aquest nombre, que indica la distància del punt al pla, és escrit al costat de la projecció horitzontal en una unitat determinada El pla de projecció rep el nom de pla de comparació i els nombres escrits amb cada projecció són anomenats fites Així, un punt és determinat per la seva situació a l’espai respecte al pla de comparació i la seva fita Per distingir els punts que hi ha a sobre del pla de comparació dels que hi ha a sota, els primers porten la fita positiva i els segons negativa
funció de variació fitada
Matemàtiques
Funció f
:[ a,b
]⊂ℝ→ℝtal que existeix un nombre real M
>0 tal que per a tota subdivisió de l’interval de definició, a
=
x 0
<
x 1
<...<
x n
= b
, se satisfà que la suma
.
El menor nombre M que satisfà aquesta condició és anomenat variació total de f sobre a,b
projecció fitada cilíndrica ortogonal
Matemàtiques
Projecció que utilitza només el pla horitzontal i anota en xifres el valor de les alçades.
És utilitzada en topografia
fitat | fitada
Matemàtiques
Dit dels subconjunts, les successions, les funcions, etc que no prenen valors infinits.
Un subconjunt B d’un conjunt ordenat A ,≤ s’anomena fitat inferiorment en A si existeix algun element k ∈ A dit fita inferior de B tal que k ≤ x per a tot x ∈ B Anàlogament, si existeix un element k´∈A tal que x ≤k´ per tot x∈B , hom diu que B està fitat superiorment en A i que k´ és una fita superior de B Un subconjunt s’anomena fitat si ho està inferiorment i superiorment Aquest concepte s’estén de manera natural a successions i funcions, sempre en el context dels conjunts ordenats i es manté la terminologia emprada Així, una successió s’anomena fitada si el conjunt dels…
integral impròpia
Matemàtiques
Integral que, a causa de no ésser definida o fitada, la funció a integrar, en algun punt del seu domini de definició, no és calculable directament.
Així, quan la funció f no és definida o fitada a un punt c del seu domini de definició a,b , hom defineix la integral impròpia de f en a,b per si aquests dos límits existeixen, la integral és anomenada convergent i, en cas contrari, divergent Un altre cas d’integral impròpia s’esdevé quan un dels límits d’integració és infinit la integral és definida aleshores, segons el cas, per Les integrals impròpies són també anomenades integrals generalitzades
variació d’una funció
Matemàtiques
Donat un interval [a, b], suprem, per a totes les possibles particions de [a, b], de la suma de les oscil·lacions de la funció en tots els subintervals de la partició.
És a dir, si a = x o < x 1 < < x n - 1 < x n = b és una particiò P qualsevol de a, b i | f x i + 1 - f x i | l’oscillació de la funció en un subinterval arbitrari x i , x i + 1 i essent aleshores la variació de f en a, b serà V f = sup { P , P∈ℱ} , on ℱdesigna el conjunt de totes les particions de l’interval a, b Si V f és un nombre finit, hom diu que la funció f té variació fitada en l’interval a, b Tota funció real definida en un interval tancat que s’expressi com a diferència de dues funcions creixents és de variació fitada aquesta…
integral de superfície
Matemàtiques
Integral definida sobre una superfície.
Donada una superfície S a l’espai, parametritzada per l’assignació u,v ∈ D ⊂ℝ 2 → r u,v = x u,v , y u,v , z u,v , i una funció real f definida i fitada sobre S, f S ⊂ℝ 3 →ℝ, definida per l’assignació r → f r , valor donat per la integral quan aquesta integral doble existeix Hom l’anomena integral de f sobre S Hom pot definir també la integral de superfície d’una funció vectorial Donada la superfície S , i una funció vectorial definida i fitada sobre S , f S ⊂ℝ 3 →ℝ 3 , la integral de f sobre S o flux de f a través de S és la integral quan aquesta integral…
lema de Fatou-Lebesgue
Matemàtiques
Lema segons el qual l’esperança matemàtica de la variable aleatòria límit de la successió Xn és el límit de les esperances matemàtiques dels elements Xn.
Així, si X 1 , X 2 ,, X n és una successió de variables aleatòries i Y, Z són dues variables aleatòries, si X n ≤ Y per a tot n , aleshores i si X n ≥ Z per tot n , aleshores aleshores, si la successió X n és convergent i fitada, es compleix que
integral de línia
Matemàtiques
Integral definida sobre al llarg d’una corba C a l’espai.
Donada una corba C a l’espai, parametritzada per l’assignació t ∈ a,b → r t = x t , y t , z t , i una funció vectorial f definida i fitada sobre la corba C , f C ⊂ℝ 2 →ℝ 3 , definida per l’assignació r → f r = f 1 r , f 2 r , f 3 r , la integral de línia és valor donat per la integral quan aquesta existeix Hom l’anomena integral de f al llarg de C