Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Lluís Roca i Florejachs

Lluís Roca i Florejachs
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador 1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana 1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…
,
Roc Pifarré i Florejachs
Medicina
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de de Barcelona, on es llicencià el 1953 Es traslladà als EUA, on amplià estudis a la Georgetown University de Washington 1956 i a la MacGill University de Mont-real Dedicat principalment a l’estudi de la patologia de l’aparell circulatori i respiratori, és autor de molts treballs de la seva especialitat i fou cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d’on impulsà el desenvolupament de la cirurgia cardíaca Treballà al St Mary's Hospital de Nova Jersey 1956-57, al Prince George's…
Acadèmia Artisticoliterària de Lleida
Primera institució cultural creada a Lleida, com a resultat de l’impacte produït per la Renaixença.
A partir del 1878 organitzà un certamen cada any pel mes de maig sobre temes artístics i sobre la història de Lleida Entre els autors premiats destaquen Lluís Roca i Florejachs, per un treball sobre la seu antiga publicat el 1881, i l’historiador i cronista de la ciutat Josep Pleyan i de Porta, per una monografia sobre Lleida en temps dels àrabs Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895
Ezequiel Llorach
Literatura catalana
Poeta i periodista en llengua castellana.
Deixà la carrera de dret per dedicar-se al periodisme i a l’estudi de la poesia Publicà assaigs sobre el gènere al “Diario de Tarragona” del qual fou redactor i el llibret A los lectores de los libros de poesías 1878, any que passà a viure a Madrid La seva obra poètica, amb tòpics de la poesia romàntica de la Renaixença, es redueix a poc més que el recull Vibraciones del sentimiento 1878, a la participació en Ramell de flors 1882, recull bilingüe de poetes lleidatans impulsat per Josep Pleyan i de Porta, i a dos poemes llargs el que inserí a Himnos epitalámicos 1878, opuscle fet conjuntament…
Josep Pleyan i de Porta

Josep Pleyan i de Porta
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Vida i obra Fill d’una família benestant, exercí de professor a l’Escola Normal Femenina de Lleida De ben jove fou influït pel moviment de la Renaixença catalana, de la qual es convertí en un referent i promotor a Lleida La premsa, la poesia i la recerca històrica foren les seves activitats culturals més rellevants Com a periodista fundà el periòdic El Cronicón Ilerdense 1857 i collaborà en Revista de Lérida , La Bandera Catalana , Lo Gai Saber i La Renaixença , entre d’altres Implicat en moltes iniciatives de la Renaixença, l’interès per l’excursionisme de caràcter erudit i patriòtic el…
, ,
Acadèmia Bibliograficomariana
Institució fundada a Lleida pel sacerdot Josep M. Escolà junt amb el poeta Lluís Roca i Florejachs i amb Josep Mensa i Font.
Inicià les seves activitats el 1862 Promogué el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida Organitzava anualment un certamen literari, i entre les obres premiades, que eren publicades en uns Annals , en figuren d’escriptors com Francesc Pelagi Briz, Josep Martí i Folguera, Àngel Guimerà, Joaquim Rubió i Ors, Francesc Ubach i Vinyeta, Jaume Collell, Llorenç Riber, etc Subsistent, ha perdut el caràcter originari
Els primers cicles murals de la Seu Vella de Lleida
Art gòtic
La Seu Vella conserva encara avui part de la seva decoració mural més antiga Gràcies a aquestes pintures i a altres de fragmentàries, com les arrencades dels murs de la catedral de la Seu d’Urgell, podem apropar-nos al panorama pictòric del segle XIII català, assolat per grans pèrdues, com ja s’ha fet notar en el capítol introductori d’aquest apartat La capella de Sant Tomàs de la Seu Vella de Lleida, que conserva els murals més antics de la catedral ECSA – T Duran Les restes de la seu lleidatana pertanyen a la capella de Sant Tomàs, la més propera al transsepte de les situades a la nau…
Creu de Sant Jordi 1991-2000

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 1991 i el 2000.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1991 Persones Carme Aymerich i Barbany Manuel Balasch i Recort Joan Bastardas i Parera Pilar Bayés i de Luna Oriol Bohigas i Guardiola Josep Buch i Parera Frederic de Correa i Ruiz Josep Eritja i Novell Joan Ferrándiz i Castells Josep Maria Garrut i Roma Josep Maria Gasol i Almendros Josep Maria Ginès i Pous Cassià Maria Just i Riba Antoni Malaret i Amigó Concepció Martínez i Tudó Joan Francesc Mira i Casterà Emili Miró i Fons Joan Oliu i Pich Joan Oró i Florensa Domènec Pallerola i Munné Joan Perucho i…
Guillem Seguer de Montblanc
Art gòtic
L’artífex i la seva fortuna historiogràfica Aquest mestre, actiu durant els anys centrals del segle XIV a l’àrea de la Conca de Barberà, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell i als encontorns de la ciutat de Lleida, s’identifica als contractes que va signar com “Guillem Seguer, pintor de Montblanc” És conegut per la historiografia d’ençà del 1878 Aquell any es va publicar la primera monografia sobre la catedral de Lleida deguda a Lluís Roca Florejachs, i Seguer hi figura entre els mestres d’obra del període trescentista La font d’on prové aquesta dada impedeix precisar els marges cronològics…
Bibliografia general referent al romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell
Art romànic
Abad Larroy, F El culto divino en la Seo Antigua de Lérida , “Ilerda” Lleida 1979, XL, pàgs 27-56 ’Abd Al-Karïm, Gamal La España musulmana en la obra de Yaqut , “Cuadernos de historia del Islam” Granada 1974, 6 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1986 Adell, Joan-Albert-Español, Francesca Breus notes a propòsit del fenomen de les supervivències d’estil en les arquitectures pre-romànica i romànica i llur terminologia , “Lambard” Barcelona 1985, I 1977-81, pàgs 81-86 Adhémar, J Influences antiques dans l’art du moyen âge français…