Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
hematèmesi
Patologia humana
Vòmit de sang procedent de l’aparell gastrointestinal.
És produïda generalment per varices esofàgiques o gàstriques, per úlcera pèptica, per la gastritis erosiva, per tumors gàstrics i per lesions de la mucosa de l’esòfag després de vòmits realitzats amb grans esforços síndrome de Mallory-Weiss
metoclopramida
Farmàcia
Química
Substància descrita l’any 1964 per Justin-Besaçon que es presenta en forma de monoclorhidrat i diclorhidrat; aquest últim es descompon a 145°C.
Actua com a antiemètic i accelera el trànsit digestiu, multiplicant les contraccions gàstriques, produint obertura del canal pilòric i augmentant el calibre duodenal És útil en el tractament dels vòmits per causes gastrointestinals com intoxicació per morfina, alcaloides del sègol banyut i digital, entre altres
maneta
Zoologia
Cnidari antozou zoantari de l’ordre dels alcionacis, de la família dels alciònids, de 30 cm d’alçada o més i d’un aspecte carnós amb ramificacions lobulades que recorden els dits de la mà.
El color va del rosa pàllid al vermell violat Els pòlips, de color blanc i amb vuit braços, sobresurten lleugerament del cenosarc, i llurs cavitats gàstriques es comuniquen interiorment És freqüent a la Mediterrània, en roques obagoses, a partir dels 10 m de profunditat
alcionaris
alcionari (A.palmatum)
© Fototeca.cat
Zoologia
Subclasse d’antozous, formada per pòlips que es caracteritzen per tenir vuit septes que divideixen la cavitat gastrular i vuit tentacles disposats en una corona plomosa.
La coloració varia poden ésser blancs o de colors vius Els pòlips viuen solitaris o bé formen colònies, que presenten formes molt diverses massisses, arborescents, estolonades i no hi sol haver zooides especialitzats Les cavitats gàstriques dels individus de la colònia estan en comunicació Per reproducció sexual s’origina una larva plànula, que passa per una fase pelàgica d’actínula i en fixar-se, dóna lloc al primer pòlip, que originarà la colònia cnidaris
betaïna
Farmàcia
Química
Sal interna de l’hidròxid de carboximetil-trimetilamoni, que es troba àmpliament distribuïda entre els animals i els vegetals.
Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis
àcid acetilsalicílic

Àcid acetilsalicílic
Farmàcia
Química
Àcid de propietats analgèsiques, antipirètiques i antireumàtiques, conegut pel nom comercial aspirina.
Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicacions amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d’ acetilsalol , ha…
El que cal saber de l’estenosi pilòrica
Patologia humana
És anomenada estenosi pilòrica una estretor patològica del conducte pilòric, és a dir, la porció de l’estómac que comunica amb l’intestí prim, que es pot presentar en forma congènita, o en el moment de néixer, o bé, en els adults, a conseqüència d’una úlcera pèptica o un càncer d’estómac El tractament sol ésser quirúrgic, recanalitzant el pílor en els nodrissons o extirpant-lo en els adults, i sol eliminar completament les molèsties que provoca el trastorn Quan l’estenosi pilòrica és lleu, aquest trastorn es pot corregir a poc a poc, sense necessitat de recórrer a la cirurgia, administrant…
condiment
Alimentació
Substància que hom afegeix als aliments per reforçar-ne o millorar-ne el sabor.
El costum de condimentar els aliments té un origen remot i és possible que la primera motivació del seu ús fos la conveniència de dissimular les olors desagradables dels queviures en mal estat de conservació Els condiments afavoreixen la digestió perquè estimulen les secrecions gàstriques Poden ésser substàncies simples o composicions culinàries, com les salses salsa i els sofregits sofregit Segons llur sabor, els condiments simples poden ésser classificats en salats sal , àcids vinagre, suc de llimona, tàperes , aromàtics espècies, herbes , acres mostassa, all Alguns aliments pròpiament…
vitamina B12
Bioquímica
Vitamina, anomenada també cianocobalamina, que forma part del complex vitamínic B, juntament amb set vitamines hidrosolubles més.
Aquesta vitamina té un paper clau en el funcionament normal del sistema nerviós central i perifèric, en la formació de les cèllules sanguínies, en la regulació de la síntesi d’ADN i també en la síntesi d’alguns àcids grassos La biosíntesi d’aquesta vitamina tan complexa únicament pot ésser portada a terme per determinats microorganismes, de manera que els humans l’hem d’aportar a l’organisme a través de l’alimentació La vitamina B 12 només es troba en la seva forma bioactiva en aliments d’origen animal, per la qual cosa els vegetarians que no prenguin suficient quantitat d’ous o làctics o els…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…