Resultats de la cerca

És limitada a l’W pel massís Galaic, i arriba per l’E fins al País Basc vall del riu Mena Geològicament es pot dividir en dos sectors ben diferenciats el paleozoic , d’estructura complicada amb tectònica herciniana, que presenta afloraments harmònicament incurvats formant una forta convexitat cap a l’W per donar lloc a l’anomenat arc astúric , al centre del qual hi ha la conca carbonífera asturiana i el sector mesozoic , aproximadament a l’E del meridià de San Vicente de la Barquera, amb plecs laxos d’estil juràssic produïts per l’orogènia alpina, responsable també de grans falles de…

Les dues clavariàcies més freqüents del gènere Clavariadelphus , amb basidiocarps no ramificats 1 dos exemplars sencers 1a apicalment bifurcat, un cas atípic i un en secció 1’ de les anomenades bosses C pistillaris , i 2 bosses escapçades C truncatus La primera espècie, de boscos caducifolis, és amarga, però la segona, que es fa en boscos de coníferes, és dolça i comestible  Josep Ribot Les clavariàcies formen cossos fructífers erectes, que poden ésser simples claviformes, cilíndrics o cònics, amb l’àpex arrodonit o truncat o ramificats, però amb les rames mai aplanades ni en forma de…

Situació Façana de l’església de Santa Eulàlia de Crespià, ampliada als segles XVI i XVII amb una gran torre campanar amb una torrella d’angle L’edifici romànic es manté bàsicament entre les ampliacions tardanes F Tur Al nucli de la vila de Crespià, situat a cada banda de la riera del mateix nom, hi destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia i Sant Marc, al sector de migdia de la població, a la plaça de l’Església Mapa L38-11257 Situació 31TDG835708 Crespià és un municipi que es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte estret amb la rodalia veïna pertanyent…

Les dicranals són molses acrocàrpiques, de fillidis lanceolats, molt sovint subulats llargament atenuats vers una punta fina, amb nervi i cèllules generalment llises El peristoma és simple, amb 16 dents simples o més o menys profundament bífides Ceratodon purpureus forma gespes de color bru vermellós, de plantes de 10-30 mm ocasionalment poden atènyer 100 mm, amb fillidis lanceolats, aguts, de marge revolut, amb unes quantes dents obtuses a la part superior, crispats i estrets contra el caulidi El nervi, gruixut, arriba fins a la punta o és excurrent surt del limbe Té les cèllules quadrades…

Situació Antiga sufragània de la parròquia de Prats de Molló que presideix el petit veïnat de Combret ECSA - A Roura El veïnat de Combret és aigües amunt de la vall de la Comalada, a una altitud de 1 254 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27′ 16″ N - Long 2° 29′ 55″ E Hom hi arriba per la D-74 a partir del poble del Tec, que és a uns 7 km, a tocar de la carretera D-115 PP Història Aquesta església fou una capella o sufragània de l’extensa parròquia de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Això ja es comprova l’any 1195, en què Guillem, bisbe d’Elna, va fer donació de l’església al…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…

El sistema ossi es compon d’un conjunt d’estructures més o menys sòlides formades bàsicament per teixit ossi Cadascuna d’aquestes estructures és anomenada os L’esquelet humà es compon d’uns 208 ossos La quantitat d’ossos, però, no és constant en totes les persones, ja que de vegades es generen uns ossets petits anomenats supernumeraris , entre els quals hi ha els wormians , que de vegades són presents entre els ossos del crani, i els sesamoides , que es poden localitzar entre les articulacions dels dits Els ossos, en conjunt, duen a terme bàsicament tres funcions En…

Estructura de la villa Aspecte de la part urbana d’aquesta villa A López Aquest jaciment es troba al nucli urbà de Tossa de Mar la Selva S’estén pel vessant oriental del turó de Sant Magí, limitat a llevant per l’avinguda del Pelegrí i flanquejat per edificacions recents La part urbana ocupa una terrassa, gairebé del tot artificial, situada a mitja muntanya, i les restes conservades de la part rústica —que degué ser força més gran— es troben al peu Actualment, el conjunt, propietat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Ajuntament de Tossa, resta tancat i protegit, tot i que fa molt de temps…

Situació Façana de migdia a dalt de l’església de Sant Ramon, i capçalera a baix, amb el gran absis i el petit braç nord del transsepte, tal com es mostra avui dia després de la recent restauració ECSA - M Catalán L’església de Sant Ramon es troba al raval del mateix nom, al nord de la vila, fora del que fou el recinte primitiu Mapa 34-16418 Situació 31TCF569812 El poble del Pla de Santa Maria és al costat de l’autopista A-2, poc abans del coll de Cabra en direcció a Lleida Des de Valls s’hi arriba per la carretera comarcal T-200 CPO Història Aquesta església fou l’antiga parroquia del Pla de…

Situació La capella de Santa Margarida, adossada al mas de Santa Margarida, antigament anomenat de Vila-seca, es troba gairebé tocant el límit municipal entre Santa Maria de Corcó i Sant Pere de Torelló, dintre, però, del primer i de la parròquia de Sant Martí Sescorts, a uns 750 m d’altitud, al cim d’una serralada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 44,9 —y 56,6 31 tdg 449566 Hi menen dos camins, un que surt del poblet de Sant Martí Sescorts i s’enfila vers els masos Ferrerons i Can Fanal, i l’…