Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues…

Els instituts que promouen les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol a l’estranger Consello da Cultura Galega, Etxepare Euskal Institutua, Institut Ramon Llull, Instituto Cervantes signen un acord de collaboració Fins ara, els quatre instituts actuaven cadascun pel seu compte L’acord té una vigència de quatre anys prorrogables

És la major organització pluridisciplinària i multisectorial que, en el context del sistema estatal de ciència i tecnologia, realitza projectes d’investigació bàsica i aplicada El 1977 s’esdevingué la fusió dels tres organismes autònoms que, originàriament, el componien i, d’aleshores ençà, el CSIC s’ha compromès en una tasca de renovació d’estructures i de racionalització de l’activitat investigadora Finançat fonamentalment a base dels pressuposts generals de l'Estat, el CSIC té una implantació desigual dins el territori de l’Estat espanyol, essent Madrid, Andalusia i Catalunya les…

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Desenvolupament enciclopèdic Ben aviat s’ampliaren les perspectives i s’encabiren possibilitats relacionades amb altres èpoques i matèries històriques Inicialment s’organitzà en quatre seccions Historia de l’Església, a càrrec de José M de Garganta Llatí Medieval, sota la responsabilitat de Manuel Díaz Història de les Institucions, encapçalada per Josep M Font i Rius Estudis Medievals, dirigida primer per Dualde i Serrano, director també de l’Institut fins a la seva mort 1955, i, després, per Antonio Ubieto Amb el trasllat a la UV dels catedràtics José M Jover i Joan Reglà, foren creades les…

A l’Estat espanyol aparagueren, a la segona meitat del s XIX, diversos centres promoguts per entitats privades o paraoficials que, sota el nom d' institut , impartien un tipus d’ensenyament, en matèries específiques, intermedi entre el primari i el superior Aquest nivell d’ensenyament, impartit també com a primer grau universitari, fou recollit en la seva especificitat per la llei d’ensenyament del 1845, en la qual hom reservava el nom d' institut per a uns nous centres estatals que havien d’ésser els únics amb dret a expedir el títol oficial d’ensenyament mitjà o secundari D’aleshores ençà,…

S'hi troben quatre grans instituts de recerca l’Institut de Bioenginyeria Molecular de Barcelona IBMB-CSIC, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya IBEC, l’Institut Català de Ciències del Clima ICCC i l’Institut de Recerca Biomèdica IRB, a més de cinquanta empreses, una incubadora d’empreses biotecnològiques, més de setanta grups de recerca i una àmplia oferta tecnològica de suport a la recerca Situat al campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona, l’any 2006 s’inicià la construcció de la segona fase del projecte, de la qual l’any 2008 s’inaugurà l’edifici Hèlix L’any…

Indústries electrotècniques, metallúrgiques, mecàniques i alimentàries Universitat Mordoviana NP Ogorev, fundada el 1957, i instituts d’investigació

Instituts Universitaris al País Valencià La ciència visqué a València una època d’esplendor al segle XVI L’activitat al voltant de l’Estudi General fundat el 1499, sobretot en el camp de la medicina, va tenir repercussions arreu d’Europa Però, després d’un llarg període de decadència, calgué esperar els darrers decennis del segle XX perquè es consolidés una lenta recuperació de la qualitat i l’impacte del quefer científic al País Valencià En efecte, l’acció de l’administració central en especial des de l’organització del sistema de R+D arran de l’anomenada Llei de la ciència del…