Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
baronia
Història
Als Països Catalans, des del s XIII, territori d’alguna extensió posseït amb domini de mer i mixt imperi, amb independència de la categoria social del titular.
Els nobles, els cavallers, les dignitats eclesiàstiques, els ciutadans i també les ciutats posseïen baronies Dins la baronia, la jurisdicció del baró era general i s’estenia a tots els ordres sense altres límits que aquells que provenien de llur dependència del rei o príncep, de les prescripcions dels usatges, furs o costums generals, constitucions i actes de cort, del dret comú i de les condicions imposades en la infeudació castell termenat Els veguers o justícies no tenien jurisdicció dins la baronia el titular d’una baronia prenia part en les corts com a senyal territorial, baldament fos…
ducat d’Argyll
Història
Títol concedit a Escòcia el 1701 a lord Archibald Campbell, desè comte d’Argyll.
El comtat havia estat creat el 1475 per al lord gran canceller d’Escòcia Colin Campbell, hereu d’un dels més importants clans feudals del regne Els comtes d’Argyll exerciren moltes generacions el càrrec de justícies del regne fins que el vuitè comte Archibald el donà al rei Carles I Després de l’execució del rei, prengué el partit de seu fill Carles II i ell el coronà 1650 a Scone, amb l’acceptació, però, de la protecció de Cromwell Durant la restauració fou condemnat a mort 1661 Els ducs d’Argyll ostenten el càrrec hereditari de master de la casa del rei a Escòcia
Lluís Roís
Literatura catalana
Escrivent.
Vida i obra Poeta convers, fou acusat per Jeroni ↑ Fuster i per Pere d’ ↑ Anyó d’heretge talmudista davant de la inquisició l’any 1490, com a conseqüència de la rivalitat mostrada en el certamen poètic immaculista del 1486, on Roís guanyà la joia del marsapà amb la composició Misteris profundes los àngels cantaven Participà també al certamen en honor a sant Cristòfol del 1488, on s’endugué la imatge d’or del sant amb la poesia Aprés d’aquell tan rich virginal temple Un Lluís Roís figurava entre els dotze membres del comitè de justícies creat pels agermanats per guardar la…
Castell de Vilaclara (Palau del Vidre)
Art romànic
Una de les primeres notícies documentals d’aquest castell data del 1141, any en què n’era senyor Ponç Bernat de Vilaclara Posteriorment, el 1291 hom sap que Jaume II de Mallorca infeudà les justícies provinents d’aquest castell a Guillem Puig d’Orfila Un segle més tard, entre el 1395 i el 1397, Jordi de Sant Agustí era senyor de la fortalesa El castell, de propietat particular, conserva encara alguns vestigis d’època medieval, tot i les transformacions que sofrí al segle passat Es presenta com un quadrilàter sense torres d’angle, el qual no tenia obertures exteriors sinó només uns rengles d’…
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…
cort reial
Història
Organisme jurisdiccional governatiu i administratiu dependent del rei.
Als Països Catalans, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, eren corts reials la cort del batlle i la cort del sotsbatlle de les diferents batllies i sotsbatllies reials i de les batllies generals batlle, sotsbatlle, batlle general, la cort del veguer i la cort del sotsveguer de les diferents vegueries i sotsvegueries del Principat de Catalunya i de les dues vegueries de Mallorca veguer, sotsveguer, la cort del justícia , o cort , dels diversos justícies o corts de Ribagorça, Lleida i, especialment, del Regne de València cort 2 , justícia, la cort del governador o del procurador de les…
Privilegi de la Unió
Història
Conjunt de concessions que el rei Alfons II el Franc hagué d’atorgar el 28 de desembre de 1288 forçat per la Unió Aragonesa, afavorida per la coincidència de la revolta amb un estat de guerra a gairebé totes les fronteres dels seus regnes.
Segons el privilegi —de fet, dos privilegis—, el rei no podria procedir contra cap noble d’Aragó, València i Ribagorça ni contra els ciutadans de Saragossa sense sentència prèvia del justícia d’Aragó i el consentiment de les corts, ni contra els altres súbdits d’Aragó i Ribagorça sense sentència dels justícies locals en el cas d’inobservança, el rei perdria els 16 castells que lliurava com a garantia als unionistes, els quals podrien llavors negar-li l’obediència i elegir un altre rei A més, hauria de reunir corts cada any per als aragonesos a Saragossa, on serien nomenats els consellers que…
Santa Maria i Sant Jaume de Bellver de Cerdanya
Art romànic
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…
Pere de Fenollet i d’Urtx
Història
Primer vescomte d’Illa (Pere VI de Fenollet).
Senyor de Sant Maurici i de Sant Feliu d’Avall i d’Amunt Fill d’Hug I de Fenollet Criat a la cort dels reis de Mallorca, heretà, vers el 1264, els béns patrimonials dels Fenollet al Rosselló el Soler, Sant Llorenç de la Salanca i Clairà, al vescomtat de Castellnou béns i drets a Llotes, Illa, Greulera, Cameles, Sant Feliu d’Amunt i d’Avall, Casanoves, Rellà i Millars, al Conflent Sant Esteve de Pomers, els Horts i Arenyanes i al Capcir, i els de la seva mare a Cerdanya Urtx, Naüja i Vià El 1298 arrodoní considerablement les seves possessions en comprar a la seva cosina germana Geralda d’Urtx…
Sant Andreu de la Barca
Art romànic
Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de Castellví el 1142 Fou…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina