Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Antoni Moxí
Cristianisme
Jesuïta.
Destinat a Amèrica, el 1747 arribà a la governació del Riu de la Plata i serví a les missions de San Ignacio Miní i Córdoba Argentina Treballà pastoralment entre els pobles lules i omoampes , i, arran de la seva estada, deixà una extensa i remarcable relació etnogràfica Dins de la seva obra, cal subratllar Laudatoris de don Ignacio Duarte y Quirós, el primer llibre en llatí de Córdoba L’expulsió dels jesuïtes el feu marxar a Faenza Itàlia, on escriví Adveniente Faventiam 1787 El 1789 corregí i publicà la traducció del Directorio ascético de Scaramelli feta per P Manuel García Cal…
Pere Ausiàs Marc i d’Oluja
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Fill, sembla, de Gabriel Ausiàs Marc i hereu dels llocs i castells de Canós, Montcortés, Clariana i la Goda El 1578 era veí de Cervera el 1593 era oïdor de compte de Catalunya el 1604 residia a Bellpuig i era administrador de les baronies d’Antoni de Cardona-Anglesola, fill de l’editor de l’obra d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola Autor de sonets laudatoris, pretenia d’ésser successor directe del poeta Ausiàs Marc Participà en el certamen de Barcelona organitzat amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort, el 1601 Ell, o, més probablement, el seu fill Baltasar…
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Gual
Literatura catalana
Humanista, cronista i poeta.
No hi ha acord sobre si nasqué a Sariñena prop de Montsó o bé era català de Sabadell o de Barcelona Després de criar-se a Barcelona n’era ciutadà honrat, estudià a Salamanca s’impregnà de l’ambient erasmista cortesà i obtingué una sòlida formació humanista Estigué al servei de Juan de Zúñiga i Estefania de ↑ Requesens fou preceptor de Lluís de Requesens i pertangué al cercle d’erudits humanistes de la cort carolina, establint relació amb notables humanistes de l’època Grudius, Honorat ↑ Joan , Frederic ↑ Furió , Arias Montano, Plantin, entre d’altres Fou preceptor i bibliotecari del príncep…
Melcior de Palau i Català
Literatura catalana
Traductor i crític en llengua castellana i poeta.
Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…
literatura anglosaxona
Literatura
Literatura que es desenvolupà en diversos dialectes anglosaxons a Anglaterra del s. V a l’XI, que fou arraconada sota la influència anglonormanda.
Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa s V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona s VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’adveniment del…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra Professor d’arts i filosofia a la Universitat de Barcelona des del 1545, fou nomenat catedràtic de grec el 1557 Escriví nombrosos poemes laudatoris i per a diferents solemnitats i tingué cura d’algunes edicions El 1587 aconsellà la Diputació sobre la relació dels comtes de Barcelona que havien d’aparèixer a la galeria de retrats del Palau de la Diputació, i potser també per a la genealogia inclosa en la compilació constitucional del 1589 El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una obra composta…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia
Literatura
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a la Universitat Literària de Mallorca i escriví les primeres poesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular Del 1765 al 1767 es graduà en drets a Avinyó, on rebé la influència de la literatura neoclàssica francesa De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví les tragèdies Lucrècia 1769, en alexandrins apariats, la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, remarcable per la qualitat literària i…
Joan Ramis i Ramis
Literatura catalana
Autor dramàtic, poeta i historiador.
Vida i obra Estudià les primeres lletres a Maó Del 1762 al 1765 cursà retòrica i filosofia a Mallorca i escriví les primerespoesies en català, castellà i llatí, dins la tradició postbarroca peninsular El 1767 es graduà en drets a Avinyó De retorn a Maó, fou nomenat jutge del tribunal del vicealmirallat, establert pel govern britànic, i escriví la tragèdia↑ Lucrècia 1769, en alexandrins apariats i cinc actes —la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana, important per la novetat que suposa l’estètica classicista en el teatre català, per l’ambició literària i per la…
Francesc Comte
Historiografia catalana
Historiador i poeta.
Vida i obra Exercí com a notari a Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís…
Història de Mallorca
Historiografia catalana
Història general de Mallorca començada pel cronista Joan Dameto i continuada per Vicenç Mut.
Desenvolupament enciclopèdic La iniciativa de promoure aquesta història partí dels jurats mallorquins, que encomanaren a Dameto la confecció d’una història de Mallorca Aquest n’enllestí la primera part el 1631, la qual fou publicada a la impremta Guasp el 1633, en castellà, amb el títol d’ Historia General del Reino Baleárico Aquesta fou la primera història de Mallorca impresa, ja que la de Binimelis no fou editada fins al s XX És per això que els autors es basaren, entre altres fonts, en una còpia del s XVIII de la Història del regne de Mallorca de Binimelis Tot i així, ni Dameto ni Mut en…