Resultats de la cerca

Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de…

D’estament baix, la seva producció —quaranta-dues poesies— el fa el més antic dels trobadors després de Guilhem de Peitieu La seva carrera, molt professional, començà a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, sobretot, i vers el 1134 es traslladà a les de la península Ibèrica, on freqüentà principalment la d’Alfons VII de Castella i Lleó a la darreria de la seva vida es relacionà amb Ramon Berenguer IV de Barcelona, possiblement a Lleida, tot just reconquerida Sovint adoptà una actitud moralista agra i malhumorada, expressada amb un llenguatge contundent, cru i sarcàstic Ataca alguns…

La vila El repoblament del centre de la conca d’Odena Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on s’evidencia la seva formació al llarg d’un antic i històric camí ral parallel al riu Anoia ECSA - J Todó Les primeres notícies sobre el repoblament de la plana central de la conca d’Òdena, en el lloc on posteriorment sorgí Igualada, daten de la segona meitat del segle X, tot i que no pot descartar-se la presència a la zona d’un poblament anterior, de caràcter més o menys inestable El topònim Aqualata apareix citat per primera vegada l’any 976, i sembla fer menció al curs del riu Anoia que servia…

Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…

L’escultura gòtica assolí el punt culminant amb Pere Joan i Guillem Sagrera, cadascun amb les seves peculiaritats Lleida, que havia perdut protagonisme cap a la darreria del segle XIV, coincidint amb una època d’escassa activitat a la Seu Vella, tornà a viure un bon moment, amb la represa de les obres a la porta dels Apòstols i en altres indrets de la catedral Els mestres que hi treballaren també van ser actius en altres llocs de Catalunya, la qual cosa explica el constant intercanvi d’influències Rotllí Gautier o Vauter, Jordi Safont i Bertran de la Borda en van ser els protagonistes més…

Situació L’església de Sant Quirze de Muntanyola, és la parroquial del mateix nom, i es troba dins el terme municipal de Múnter Per arribar-hi cal agafar una carretera que des de Santa Eulàlia de Riuprimer, en uns cinc quilòmetres mena directament a l’església També s’hi va des de Tona per la carretera que porta a la urbanització de Fontanelles i que surt, entre els quilòmetres 42 i 43 de la carretera de Vic a Manresa enfront d’una guixera abandonada La distància és aproximadament la mateixa que hi ha des de Santa Eulàlia APF L'església de Santa Eulàlia figura situada en el mapa del Servei…