Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”
síndrome de malabsorció
Patologia humana
Estat clínic que resulta d’una absorció alterada dels nutrients en el tram del budell prim.
Pot ésser deguda a quatre causes principals per una digestió inadequada pancreatitis crònica, resecció de l’estómac, síndrome de Zollinger-Ellison per una alteració del metabolisme de les sals biliars resecció de la part distal del budell prim, creixement bacterià intraintestinal excessiu, malalties del fetge i de les vies biliars per defectes generals o específics de la mucosa de l’estómac que dificulten el transport dels nutrients deficiència de disacaridasa, abetalipoproteïnèmia, deficiència d’absorció de vitamina B 1 2 , esprue tropical, celiaquia, malaltia de Whipple, isquèmia intestinal…
La cavitat abdominal. El peritoneu
Anatomia humana
És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El…
Característiques de la paret de l’intestí prim
Anatomia humana
La mucosa de l’intestí prim té tres tipus d’estructures, gràcies a les quals la superfície d’absorció i secreció d’aquest òrgan, que tot sol ja fa uns set metres de llargada, es multiplica unes sis-centes vegades Aquestes estructures són, per ordre drecreixent segons la grandària, les anomenades vàlvules connivents, les vellositats i les microvellositats Les vàlvules connivents , anomenades també plecs circulars o vàlvules de Kerckring són uns plecs de forma circular o espiral que descriu la mucosa i que es projecten cap a la llum intestinal Aquestes estructures tenen pocs millímetres d’…
resposta immunitària
© Fototeca.cat
Biologia
Conjunt de reaccions posades en marxa quan una substància estranya a l’organisme i dotada de certes propietats (antigen) es posa en contacte amb els mecanismes receptors del sistema immunològic, situats en els òrgans limfoides perifèrics, com ara les estructures limfàtiques difuses (intestí, aparell respiratori, etc), els glanglis limfàtics o la melsa.
Es produeix resposta humoral quan l’antigen estimula els limfòcits B bursadependents i aquests es transformen en cèllules plasmàtiques que formen anticossos gammaglobulines específicament dirigits contra l’antigen Hi ha resposta cellular si l’antigen estimula els limfòcits T timodependents provocant la transformació en limfòcits T efectors els quals, dirigits específicament contra l’antigen actuen per citotoxicitat directa o mitjançant la producció de certes substàncies anomenades limfocines
Limfoedema
Patologia humana
Definició El limfoedema consisteix en la inflamació i la tumefacció del teixit cellular subcutani, és a dir, dels teixits tous que es troben per sota de la pell, degudes a una obstrucció o alteració dels vasos limfàtics, els conductes per on transcorre la limfa des dels teixits fins a la circulació venosa Aquest trastorn sol ésser persistent o crònic, i pot afectar les extremitats inferiors o les superiors Aspectes anatòmics i fisiològics El sistema limfàtic és el responsable del drenatge de l’espai intercellular dels teixits per mitjà de l’evacuació de les substàncies que les cèllules…
Malaltia de Hodgkin
Patologia humana
Definició La malaltia de Hodgkin constitueix una alteració crònica originada per una transformació atípica de les cèllules limfàtiques, que causen tumoracions en els ganglis limfàtics i són capaces d’estendre’s a la resta de l’organisme i produir-hi manifestacions extremament diverses, segons els òrgans que en resultin afectats Aquesta alteració pot englobar-se dins els trastorns coneguts com a limfomes , amb la diferència que és menys maligna, o, com a mínim, hi és probable un percentatge de guariments més elevat Freqüència, edat i sexe La malaltia de Hodgkin no és gaire…
Brucel·losi
Patologia humana
Definició La brucellosi o febre ondulant és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que afecta diversos animals —especialment cabres, ovelles, vaques i porcs— i que es pot transmetre als éssers humans, en els quals aquest trastorn provoca bàsicament síndrome febril La malaltia sol remetre espontàniament al cap d’unes setmanes, però relativament sovint el procés infecciós es complica i pot afectar diversos teixits o òrgans La brucellosi transmesa específicament per cabres i ovelles, que és la més freqüent al nostre medi, s’anomena igualment febre de Malta , perquè aquest és el país on…
Els escorpins
Característiques del grup Els escorpins són els aràcnids més grossos que hi ha al nostre país i, alhora, uns dels artròpodes més temuts de les nostres latituds Són típics de regions caloroses i àrides, encara que n’hi ha alguns adaptats a climes humits Colonitzen les regions tropicals i subtropicals, però arriben fins a les zones càlides de les regions temperades d’ambdós hemisferis Es caracteritzen pel fet de tenir els pedipalps més desenvolupats que la resta dels apèndixs, i acabats en una pinça gran El prosoma i l’opistosoma s’uneixen amplament, sense que hi hagi cap tipus de cintura L’…
Càncer de laringe
Patologia humana
Definició És anomenat càncer de laringe el desenvolupament anòmal d’un grup de cèllules originàries d’aquesta estructura, que constitueix una massa de teixit formada per cèllules atípiques capaces de reproduir-se molt activament En créixer comprimeix i envaeix les estructures adjacents Si no es tracta precoçment, el càncer es dissemina a través de la circulació limfàtica i sanguínia i ateny els ganglis limfàtics de la zona i altres òrgans del cos més allunyats, n’altera les funcions i impedeix globalment el desenvolupament normal dels teixits sans de l’organisme, la qual cosa origina…