Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Tots Sants
Festa popular del calendari cristià, que se celebra l’1 de novembre, per commemorar tots els justs, canonitzats o no, que es troben al cel.
Celebrada, a l’Orient, en altres moments els siríacs, durant el temps pasqual els bizantins, el diumenge després de la Pentecosta, a Roma té com a origen la dedicació del Panteó, per Bonifaci IV 610, a la Mare de Déu i a tots els màrtirs Sancta Maria ad martyres Aquesta festa fou propagada per tot l’Occident sota Gregori IV 827-844 Dins el costumari cristià la festa de Tots Sants va envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses, sovint barrejades amb la diada dels morts, que se celebra l’endemà, però que s’inicia la tarda del dia de Tots Sants amb la visita als cementiris, ja que…
Esglésies orientals
Conjunt de les comunitats cristianes de la part oriental de l’antic imperi Romà, més concretament, de la part coneguda amb el nom d’Orient cristià.
Aquestes Esglésies són el fruit de la predicació cristiana que, sorgida de Jerusalem, s’escampà per tot l’Imperi i organitzà jeràrquicament comunitats entorn de les principals ciutats, convertides algunes d’elles, per llur importància social i política, en seus patriarcals Organitzades amb independència de l’evolució a la part occidental de l’imperi Romà, amb un sentit més fort de llur apostolicitat, seguiren també una tradició litúrgica pròpia que, entroncada amb la font comuna de Jerusalem i arrelada fortament en els costums de cada país, donà una varietat ritual molt gran, característica…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
El baldaquí i el retaule major de la catedral de Girona
Art gòtic
En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari parallel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera El dia 12 d’agost de 1292 el tresorer de la seu, Guillem Gaufred, llegà 10 000 sous barcelonesos per a la factura del baldaquí, però els possibles preparatius de l’inici del presbiteri gòtic vers el 1298 desviaren part d’aquest capital, i no fou fins el 1320 que l’ardiaca de…
Objectes artístics i d’importació abans del romànic
Pel que fa a la importació d’objectes artístics a Catalunya anteriors al romànic, només se’n coneixen i se’n poden tractar pocs i, per tant, les conclusions són molt escasses Dels segles que van des del final de la romanitat fins a la constitució de l’estil romànic, disposem —a Catalunya— d’un contingent d’objectes artístics molt escadusser, fins i tol si hi incloem les produccions locals Tant és així que per algunes tècniques hem de concloure que només s’han conservat obres d’importació, bé per falta de manufactures autòctones, bé perquè aquestes eren rudimentàries, i els exemplars rics,…
Els edificis religiosos: el temple cristià de l’antiguitat tardana
Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…
Els rituals i les festes de l’aigua
El simbolisme de l’aigua L’aigua és font de vida, i ha estat sovint molt relacionada amb nombrosos rituals, pagans i cristians A la fotografia, Eth Gresilhon, a prop del santuari d’Era Artiga de Lin Fototecacat - Montse Catalán L’aigua és un dels quatre elements primordials de la natura principi i fi de totes les coses, la protomatèria d’on sorgeix la vida Al bell mig del paradís terrenal hi ha una font de la qual brollen els quatre rius que reguen les quatre parts del món Com a font i origen de la vida, l’aigua ha format part del sagrat dels pobles i ha acumulat una munió de significats…
El joc i la festa
Un temps per a cada cosa Una part del temps de la vida dels homes, que pot ser molt variable segons el tipus de societat i el medi natural on es viu, es dedica necessàriament a l’alimentació, el son, la cura dels fills i l’organització material d’aquest temps Com podrem veure aquí, un cop fetes aquestes tasques, durant el temps restant s’alternen els moments en què cal complir el que la societat en la qual vivim espera de nosaltres, segons l’edat i la funció social, i els moments de llibertat, en els quals predominen el descans i múltiples formes de lleure, segons les inclinacions individuals…
Els calendaris
Els fonaments del calendari actual Calendari solar-lunar El temps mític és circular expressa el mite de l’etern retorn, amb un passat original que cada any es retroba i se celebra en els ritus festius En canvi, la dimensió històrica és lineal ve d’un passat que no retorna i va cap a un futur que caldrà descobrir i realitzar El nostre temps és marcat per un doble cicle de ritmes no coincidents el calendari solar, amb el pas de les estacions i els mesos, i el lunar, que configura un any de tretze llunes, cadascuna d’elles succeint-se en fases que corresponen a les setmanes La plasmació en forma…
Santa Maria de Covet (Isona)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, on es despleguen els tres absis que encapçalen la nau central i els braços del transsepte ECSA - M Anglada Vista del sector sud-oest de l’església, on s’aprecia la rica i massissa façana amb la portada i la rosassa I el braç dret del petit transsepte ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre del petit poble de Covet, situat prop de la carretera d’Artesa de Segre a Isona i Tremp, passat el coll de Comiols JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG405616 Història L’esment més antic conegut de Covet data de l’any 1033, en què el lloc de…