Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
lluer
© Sławek Staszczuk
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 12 cm de llargada; el mascle té el pili, la barbeta, una part de les ales i la cua negres, el carpó, les franges alars i els laterals de la cua grocs, les parts inferiors d’un color groc verdós i les superiors llistades de taques terroses.
Habita a l’Europa central i septentrional, i hiverna a l’Europa meridional és comú, a l’hivern, als Països Catalans
Lluer
Àrea de nidificació del lluer Carduelis spinus als Països Catalans Maber, original dels autors El lluer, reproductor escàs relegat en una estreta franja dels Pirineus, i hivernant d’aparició comuna, però fluctuant a la major part del nostre territori, incloses les Illes, és una de les espècies més fortament caracteritzades per l’oportunisme Així, per exemple, si hi ha abundant menjar, la reproducció pot avançar força, i començar fins i tot el març o abans, o pot niar a zones bastant allunyades de la seva àrea normal de nidificació, i trobar-se, com ja ha passat,…
Lluer Negre
Sector o indret
Indret dels municipis de Beuda i Maià de Montcal (Garrotxa).
Els moixons granívors
Els moixons granívors o de bec dur, d’acord amb la sistemàtica adoptada, figuren al final d’aquesta visió panoràmica de l’avifauna dels Països Catalans, ja que se’ls considera la punta de llança de l’evolució ornítica Sota aquesta denominació comuna apleguem tres famílies d’ocells, força nombroses i prou conegudes, que es caracteritzen per la mida petita, el bec dur, dret i cònic —adequat al seu règim alimentari basat en grans i llavors—, el plomatge acolorit en nombroses espècies, així com la qualitat del cant Tot plegat, doncs, els converteix en els candidats ideals a moixons de gàbia i de…
El color de les plomes
Els colors del plomatge poden evidenciar diferents característiques d’un individu En el lluer Carduelis spinus , la mida del pitet negre que té sota el bec és un senyal de dominància En experiments en què s’ha pintat més gran la taca d’un individu, s’ha constatat que els altres el reconeixien com a dominant i l’evitaven La mida de la taca groga de l’ala, en canvi, no està relacionada amb la dominància sinó que sembla que té a veure amb l’habilitat de trobar menjar A l’hora d’escollir parella, les femelles de lluer es fixen en la taca groga de l’ala i no es deixen…
Gratapalles
El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present…
Llucareta
La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part…
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
L’aprofitament dels recursos animals de les selves temperades
La caça i la cria d’animals autòctons Tot i que, en general, les selves temperades no posseeixen tanta diversitat com les tropicals, ofereixen una gran varietat de riqueses cinegètiques Tant els caçadors com els recollectors n’han fet la seva llar i n’han explotat no tan sols la fauna terrestre sinó també l’aquàtica, en especial els crustacis i molluscs d’aigua dolça que viuen en els nombrosos torrents i rius existents al bioma En el passat, l’aprofitament dels recursos animals d’aquestes regions devia ser majoritàriament sostenible, perquè es destinava sobretot al consum local i perquè la…