Resultats de la cerca

S’estén des de les muntanyes del S de Sèrbia fins a la mar Egea, on penetra per la Calcídica Comprèn la conca del Vardar i els vessants meridionals de la serralada dels Ròdope, fins a la Tràcia Els centres més importants són Tessalònica, capital de la Macedònia grega, a la costa, i Skopje, a l’interior, capital de Macedònia del Nord La història Bé que els macedonis foren considerats hellens per alguns historiadors grecs Heròdot i Estrabó, la tradició grega clàssica els considerà estrangers βάρβαροι fins al segle IV aC, en el qual Macedònia esdevingué la…

La capital és Tessalònica

El cap del grup fou Eustasi de Sebaste i no pas el bisbe Macedoni Combatuts doctrinalment per Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, foren condemnats en el concili de Constantinoble 381

La geografia física L’estat de Macedònia ocupa el sector septentrional de la regió del mateix nom, que correspon a la conca alta del riu Vardar Les diverses serralades, de direcció NE-SW, divideixen la conca de la mar Egea i del Danubi La característica morfològica dominant és la presència d’un seguit de planes envoltades de muntanyes, l’altitud de les quals disminueix d’W a E amb els cims culminant al Korab, 2764 m, fronterer amb Albània fins a posar en contacte la vall del Vardar amb la del Morava meridional Les planes són entre els 600 m i els 900 m d’altitud El riu principal és el Vardar…

Al principi fou una literatura eclesiàstica compresa dins la tradició historiogràfica búlgara Al s XVIII sorgiren els primers intents de creació d’una obra pròpia arran de les traduccions d’obres de l’escriptor grec Damáskinos l’Estudita, conegudes amb el nom de damaskini A la primera meitat del s XIX, parallela a l’aparició d’una burgesia macedònia, es produí una florida de la literatura Teodosij Sinaitski creà, a Tessalònica, el 1838, una impremta dedicada a la producció de llibres eslavomacedònics, i entre els diversos escriptors hom troba els monjos Joakim Krčovski i Kiril…

La negativa del Govern grec a l'entrada de Macedònia dins la Unió Europea i l'OTAN va continuar condicionant gran part de l'escenari polític i mediàtic macedoni La disputa es troba actualment en un punt mort, ja que Grècia continua bloquejant qualsevol negociació amb Macedònia, malgrat la resolució del desembre del 2011 del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, la qual condemnava el Govern grec per impedir l'accés de Macedònia a l'OTAN, incomplint així el compromís assumit el 1995 de no obstaculitzar-ne l'ingrés a l'OTAN, així com a la Unió…

La convocatòria de fins a tres eleccions generals anticipades en menys d’un any va marcar tota l’actualitat política del país i va posar fi a més de dos anys de crisi política oberta arran de l’escàndol, descobert el 2015, de les escoltes telefòniques illegals a ciutadans macedonis, incloent-hi polítics, jutges i periodistes, que implicava directament el llavors primer ministre Nikola Gruevski Al mes de desembre, finalment es van celebrar eleccions anticipades, després de les eleccions fallides del mes d’abril i juny, en què el boicot de la Unió Socialdemòcrata de Macedònia SDSM va impedir-ne…

Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del Parlament, el mes d’…

La situació econòmica del país va millorar en alguns aspectes, especialment en el sector laboral, en què es va produir una baixada de la taxa d’atur de prop de deu punts, situant-se en un 28% de la població activa Tanmateix, el creixement de l’economia va continuar sent lent, a causa sobretot del complex entorn econòmic en què es troba el país i del fet que les reformes econòmiques implementades els darrers anys no acaben de donar els fruits desitjats No obstant això, l’augment de les exportacions i la forta inversió pública –sobretot en infraestructures– va permetre un creixement del país de…