Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Juhana Liiv
Literatura
Escriptor estonià.
Primer narrador realista i primer poeta modern de la literatura estoniana Començà escrivint contes, que el feren popular Kümmelugu ‘Deu històries’, 1893, Vari ‘L’ombra’, 1894, Nõia tütar ‘La filla del mag’, 1895 Les seves poesies foren recollides a Luuletused ‘Cants’, 1909 D’una lírica intimista i melangiosa, descobreixen un desolador drama humà i alhora expressen la tragèdia del seu poble, oprimit pel règim tsarista
Antoine Blondin
Literatura francesa
Escriptor francès.
Formà part del grup Jove Dreta de la narrativa francesa amb les novelles L’Europe buissonnière 1949, Les enfants du Bon Dieu 1952 i L’humeur vagabonde 1955 Reflectí el tema de l’esperit bohemi tenyit d’una poesia melangiosa en Un singe en hiver 1959, portada al cinema per H Verneuil el 1962, Monsieur Jadis 1970 i en els relats de Quat’ saisons 1975 Conreà també l’assaig Certificats d’études 1977 i Ma vie entre les lignes 1982, de caràcter autobiogràfic
Alphonse de Lamartine
Literatura francesa
Poeta i novel·lista francès.
Membre de la petita noblesa, tingué càrrecs diplomàtics a Itàlia Carnets du voyage en Italie, publicats pòstumament, el 1908 i viatjà per l’Orient Voyage en Orient , 1835, i Gethsémani ou la mort de Julia , sobre la mort de la seva filla durant aquest viatge Era catòlic practicant, i vers el 1835 fou partidari d’un vague deisme humanitari, fonamentat en la seguretat d’un avenir social més just Partidari de la república autoritària, fundà Le Bien Public 1834 i redactà l' Histoire des girondins Ministre d’afers estrangers 1848, escriví el Manifeste aux puissances, sobre els esdeveniments de…
Primavera inquieta
Literatura catalana
Llibre de narracions de Jesús Ernest Martínez i Ferrando, publicat l’any 1927.
Desenvolupament enciclopèdic Recull les narracions de Vida d’infant 1921, algunes de Les llunyanies suggestives 1918 i un conte inèdit El recull fou reelaborat i publicat amb quatre contes nous l’any 1947 Les narracions plantegen diferents situacions en les quals uns protagonistes infantils revelen la seva percepció del món i de la realitat dels adults Al llarg de les setze narracions que conformen el volum, els infants que les protagonitzen creen amb les seves accions i els seus pensaments un mosaic que vol dibuixar la psicologia infantil La vida dels infants es relaciona amb la dels adults…
clarinet
Clarinet
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon, de llengüeta simple, perforació cilíndrica i pavelló en forma de campana, construït generalment de fusta.
Abasta més de quatre octaves d’extensió gràcies als seus tres registres el greu o chalumeau , el mitjà, dit clarí, que produeix la dotzena superior dels sons corresponents del registre greu, o sigui l’harmònic 3, i el registre agut, que dóna els harmònics 5 i 9 Malgrat la complicació dels registres aguts, el mecanisme actual de les claus que tapen els forats permet una gran agilitat i una puresa d’execució en totes les tonalitats Han estat construïts una gran varietat de models Els petits en la bemoll, en fa, en mi bemoll i en re, que sovint són construïts de metall, formen part sobretot de…
Lola Anglada
Margarida, llibre amb text i il·lustracions de Lola Anglada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Nom pel qual és coneguda la dibuixant i narradora per a infants Dolors Anglada i Sarriera.
Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…
,
Picasso: la nostàlgia de Barcelona
Pablo Ruiz Picasso 1881-1973, després de sovintejar la capital francesa des del 1900, va decidir installar-s’hi definitivament el 1904, incorporant-se al nombrós grup d’artistes espanyols que hi residien, i que, de mica en mica, i gràcies a la seva poderosa i genial personalitat, arribaria a capitanejar Quan l’artista malagueny va anar a París per primer cop ho va fer acompanyat del seu amic Carles Casagemas Només uns mesos més tard, en una segona estada en solitari, Casagemas es va suïcidar en el cafè «L’hippodrome» a causa d’un desengany amorós Sembla que aquest esdeveniment devia…
La pintura del segle XIX
La pintura neoclàssica La segona meitat del segle XVIII va veure arreu d’Europa el triomf de l’Academicisme Les escoles de Belles Arts substituïren els tallers tradicionals i es professionalitzà l’activitat artística dins un marc rígid i jerarquitzat, el de les acadèmies El model estètic es buscà en el món clàssic grecollatí, amb la influència de teòrics com Winckelmann i el suport de les troballes a les excavacions d’Herculà i Pompeia A partir de l’any 1775, amb la creació de l’Escola de Dibuix per la Junta de Comerç de Barcelona, que seria coneguda popularment com a Escola de Llotja, aquest…
La pintura en el modernisme
El terme Modernisme implica una modernització de la cultura catalana considerada com a arcaica i provinciana, i la creació d’un art específic català En estreta relació amb el catalanisme polític, els catalans s’adonen que la cultura catalana s’ha de deseixir del provincianisme i, mitjançant el cosmopolitisme, ha d’arribar a un grau més alt de diferenciació i d’independència respecte de la cultura oficial castellana de Madrid, considerada com a deficient i conservadora Com que la cultura europea contemporània oferia tot un seguit d’opcions artístiques diferents, relacionades amb profunds…
A l'entorn del simbolisme
El Simbolisme s’insereix dins el corrent de l’art idealista de final del segle XIX, reacció neoespiritualista davant el positivisme i el materialisme de l’art realista, expressió de la burgesia liberal del temps Ara bé, gran part de l’art idealista finisecular no és simbolista A Catalunya va perdurar un art religiós catòlic convencional i acadèmic, un bon exemple del qual és l’obra d’Enric Monserdà, tenyit, fins i tot, en alguns casos, de realisme, que poca cosa té a veure amb el Simbolisme La dificultat d’una definició clara del Simbolisme s’agreuja pel fet que no hi ha una tècnica, un estil…