Resultats de la cerca

El grup era integrat per monàrquics reformistes i republicans de dreta, i els anys de màxima actuació foren els darrers de la Dictadura Entre els seus membres destacats cal esmentar el seu president Sánchez Guerra, Francisco Bergamín, Chapaprieta i el reformista Melquíades Álvarez, que s’hi havia adherit Sostenien com a solució del problema de la forma de govern a Espanya el respecte a la decisió d’unes corts constituents Contribuïren, modestament, a la caiguda de la monarquia amb llurs crítiques a Alfons XIII

Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’…

Són designats diversament per raó de les circumstàncies que els configuraren art carolingi en els nuclis centrals de l’imperi, l’art de la renaixença carolíngia a Itàlia com a retorn i reviscolament de l’art romà a la península Ibèrica hom distingeix l’art asturià, que creà monuments singulars, i l’art mossàrab, empeltat en les obres d’aplicació de l’arc de ferradura Tots amb un procés que deriva de les anteriors formes tradicionals, encaminat a l’evolució d’aquestes amb nous assaigs d’estructures, no arribaren a aconseguir una dinàmica en la plenitud ni en l’extensió fins que foren ofegades…

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Rennaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1920 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, la Colla del Rosselló, associació catalanista, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans Caseponce, Saisset, Talrich, Pons, etc Organitzà i…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…

En la primera època, amb la grafia L’Avens , es publicà quinzenalment de manera irregular entre el 1881 i el 1884, i després, en la segona època entre el 1889 i el 1894, aparegué primer mensualment per a convertir-se més tard en quinzenal El 1891 regularitzà el nom i esdevingué L’Avenç Fou fundada per Jaume Massó i Torrents, primer director, Emili Guanyavents, Josep Meifrén i Ramon Casas, amb un ideari de progressisme laic i catalanista, inspirat en Valentí Almirall, i per omplir el buit en el camp de la crítica literària i artística que la conversió en diari de la revista La Renaixensa…

Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…

La constitució Estatuts i Reglament del Banc del Foment de Barcelona, 1882 Es creà el 30 de novembre de 1881 L’objectiu social era, com sempre, amplíssim “ Realizar en España, Ultramar o el Extranjero toda clase de operaciones agrícolas, industriales, comerciales, hasta inmobiliarias, y toda empresa de obras públicas ” Els estatuts dediquen tretze apartats a concretar operacions, que van des de l’execució de les ordres de Borsa que els confiïn els clients, fins a la creació de tota classe d’empreses, passant pel descompte de lletres i de pagarés D’acord amb aquest objectiu, el capital és…

Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…

Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats considerables per al seu…