Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
adaptador de pantalla monocrom
Electrònica i informàtica
Adaptador de pantalla per a monitors monocroms que permet només visualitzar un mode de text.
Té una resolució típica de 80 × 25 caràcters, essent cada caràcter format per una matriu de 7 × 11 punts o pícsels monitor El MDA fou l’adaptador ideat per als primers ordinadors PC, en què hom només pretenia reproduir en la pantalla textos amb una bona definició, però no era prevista la representació de gràfics
minimal art
Art
Tendència artística originada durant els anys seixanta als EUA, que es basa en una màxima reducció morfològica, però tendent a una màxima complexitat d’ordres perceptius i del comportament de l’espectador.
Hom en diu també estructures primàries, art mínim i ABC art Té molt de formalista per la “neutralitat” de les estructures matemàtiques, geomètriques i serials que treballa Això, juntament amb els materials industrials utilitzats, dóna com a resultat un producte pretesament anònim El color acostuma a ésser pla i monocrom Alguns representants són C André, D Flavin D Judd, Sol Le Witt, E Kelly, R Morris i R Smithson, i als Països Catalans, X Franquesa, F Mejías, S Saura i F Torres s’hi han acostat
Chimú
© X. Pintanel
Història
Civilització preincaica estesa a la costa nord de l’actual Perú, des de Piura i Paramonga fins a Casma, entre els s. XI i XV.
Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat en forma…
Wang Wei
Literatura xinesa
Pintura
Pintor i poeta xinès, al seu temps apreciat també com a músic.
Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres, poemes En…
Ceràmica andalusina de Lleida
Art romànic
Introducció Conjunt de vaixella d’època andalusina dels segles X-XI trobada a la ciutat de Lleida ECSA-X Goñi El 711 s’inicia el procés d’expansió del món àrab a la Península Ibèrica La integració de Lleida en aquest món fou ràpida la ciutat fou conquerida l’any 714 Amb les dades de què es disposa fins ara, des d’aquesta data fins a la primera meitat del segle X, no se n’ha trobat cap resta de caràcter estructural ni ceràmic No se sap, per tant, quina devia ser la morfologia urbana, ni com devia ser l’utillatge emprat Sembla que els conjunts ceràmics apareguts a Lleida es relacionen amb el…
Pep Agut
Art
Nom pel qual és conegut l’artista plàstic Josep Agut i Bonsfills.
Inicialment dedicat a la pintura, al final dels anys vuitanta es dedicà a les installacions, i la seva obra se centrà progressivament entorn de la reflexió sobre el seu procés i l’espai on és exhibida, sempre amb la presència d’un component fortament irònic, així com en les estratègies de la visió Participà en la III Mostra d’Art Català Sant Cugat del Vallès, 1983 i en el Saló de Tardor dels anys 1983 i 1984, i ha estat present en diverses edicions d’ARCO El 1988 exposà individualment al palau Marc de Barcelona Proposicions El 1991 deixà Colònia i des del 1992 viu i treballa a Terrassa Ha…
Sant Joan de Mataplana (Gombrèn)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb el mur frontal, culminat per un campanar i que inclou la porta d’entrada M Anglada L’església de Sant Joan de Mataplana es troba vora l’extrem nord-occidental del terme municipal, a la vall de l’Espluga Mapa 255M781 Situació 31TDG 277795 S’hi accedeix per la mateixa pista forestal que condueix al santuari de Montgrony A poc més d’1 km del trencall de la carretera de la Pobla de Lillet a Campdevànol, passada la casa del pla de la Molina, cal prendre, a mà esquerra, un camí que continua fins a la collada del pla de l’Espluga L’església…
L’estola del bisbe Ramon d’Escales
Art gòtic
Aquesta estola es va trobar al sepulcre del bisbe Ramon d’Escales, a la catedral de Barcelona Aquest personatge, mort a la Ciutat Comtal el 1398, va ser abat del monestir de Vilabertran, bisbe d’Elna, de Lleida i de Barcelona 1386-98 i conseller del rei Pere III Va ser partidari del papa Climent VII durant el cisma d’Occident Protegí els jueus barcelonins en l’episodi de l’incendi del Call El seu sepulcre de la catedral de Barcelona, esculpit per Antoni Canet, es va obrir el 1936, en el moment en què la Comissió de Salvament del Patrimoni, dirigida per Joaquim Folch i Torres, va obrir també…
Toses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Toses, la qual comprèn des del pla d’Anyella i la collada de Toses fins a Planès de Rigard, poble que el 1967 fou segregat d’aquest municipi i agregat al de Planoles.
Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal…
Ceràmica islàmica de Balaguer
Art romànic
La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…