Resultats de la cerca

Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides, o bé d’…

La cara superior és llisa, rugosa o reticulada, i pot presentar soredis, isidis i cefalodis la cara inferior és sempre tomentosa Els gonidis són clorofícies Trebouxia o cianofícies Nostoc Els apotecis són de disc bru i generalment tenen una vora tallina Són líquens calcífugs, propis de països càlids i humits, i creixen entre molses o sobre el sòl, les roques i els arbres, en llocs no gaire assolellats

Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…

Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…

Hom pot trobar cianofícies en molts ambients diferents ara ens fixarem en alguns dels ambients més rics en cianofícies i en descriurem el poblament més típic que hom pot trobar al nostre país Per raons pràctiques, ja que la majoria de les observacions s’han fet directament sobre mostres preses a la natura, sense previ cultiu —i és així com les trobarà qualsevol observador naturalista—, utilitzarem els noms d’espècies de la sistemàtica clàssica, tot i recordant que, en força casos, corresponen més a entitats ecològiques adaptacions a un ambient determinat, que no pas genètiques espècies ben…

En l’actualitat, en l’àmbit dels Països Catalans no existeix cap espècie d’algues continentals protegida, a diferència d’altres països europeus, com ara Alemanya o Eslovènia, on s’han generat llistes d’espècies amb diversos graus de protecció Com que bona part de les espècies són microscòpiques, el seguiment de les poblacions i el seu estat de conservació és incert, especialment pel que fa a les algues fitoplanctòniques No obstant això, es pot considerar que si un hàbitat aquàtic rep una pertorbació forta, això pot repercutir en la desaparició de determinades espècies o de tota la comunitat…

La liquenització, és a dir, l’establiment de simbiosis estables entre certes espècies de fongs i d’algues, degué produir-se en repetides ocasions des d’abans del Terciari, i, per via d’un llarg procés d’evolució conjunta, conduí als líquens actuals, que funcionen com un tot, amb trets fisiològics molt peculiars Ambdós components són tan especialitzats, que rarament —només en el cas de l’alga— poden menar vida independent La majoria dels fongs liquenitzats són ascomicets discomicets i pirenomicets, però també existeixen alguns líquens, sobretot tropicals, amb fong basidiomicet Les algues són…

Aquesta subclasse, la més important dels cianòfits, comprèn representants que formen veritables filaments, en els quals les cèllules es disposen en tricomes La fragmentació dels filaments en hormogonis és una de les formes de reproducció més usuals Els tres ordres que la componen es distingeixen segons la capacitat per a formar heterocists o per a produir ramificacions veritables Les oscillatorials Cianofícies de l’ordre de les oscillatorials 1 Trichodesmium erythraeum a/b Ix 25/x 300 2 Oscillatoria margaritifera a/b x 25/x 500 3 Schizothrix vaginata a/b x 800/ × 1000 4 Spirulina subsalsa x…

Reconstrucció tridimensional d’un biofilm compost per Scytonema julianum i Leptolyngbya sp En aquesta microfotografia confocal la imatge és formada per tres canals en vermell, autofluorescència de pigments en verd, ectopolisacàrids marcats amb concanavalina A, i en blau, DNA marcat amb Hoechst 33258 Mònica Roldán Els cianobacteris o cianòfits constitueixen un grup molt divers de procariotes Van ser els primers organismes capaços de fer una fotosíntesi que alliberava oxigen de l’aigua i, per tant, van ser els responsables que l’atmosfera de la Terra tingués aquest gas, essencial per a la vida…