Resultats de la cerca

Els ous fecundats que s’han desenvolupat a les brànquies de l’ostra surten a l’exterior com a larves trocòfores planctòniques i hom les manté en recipients, on es desenvolupen Després són fixades en un substrat idoni fins que atenyen de 2 a 3 cm, que és quan hom les trasllada als parcs de cultiu i són fixades a les cordes amb ciment o bé posades dins l’aigua en bosses de xarxa penjades d’armadures, fins que atenyen el total desenvolupament Hom cria ostres, a gairebé totes les mars del món, als llocs on hi ha prou fitoplàncton i la temperatura de l’aigua és baixa A Europa, els criadors més…

Situada al NW de Pontevedra, a l’estuari de l’Umia Cap de partit judicial Agricultura blat de moro, patates, vinya i ramaderia porcí, boví Ostreïcultura

Situada vora la conca d’Arcaishon , un dels principals centres d’ostreïcultura del país, és un centre balneari afavorit per la seva rodalia ocupada per boscs de pins

En ostreïcultura, hom tria els indrets més protegits de la costa per fer-hi les installacions necessàries, que consisteixen bàsicament en sèries de pals parallels dels quals són penjades les bosses de xarxa que contenen les ostres o bé les cordes on són enganxades amb ciment Abans de la comercialització de les ostres cal procedir a llur depuració

Es comunica per canal amb Bruges, Gant i altres ciutats És la població pescadora més important de Bèlgica ostreïcultura, i el seu port és el que registra, fora de França, més tràfic marítim amb Anglaterra Gran centre turístic abans del 1914 les seves platges tingueren renom per tot Europa, fou durant la Primera Guerra Mundial, base de submarins alemanys Cal esmentar el James Ensor Museum, a la casa on residí aquest pintor, que nasqué a la ciutat

De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord amb les…

Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en installacions especialment adaptades En qualsevol cas, per tal d’optimar la producció, s’exerceix un control sobre l’espècie mateixa selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc i també sobre el medi control de les variables fisicobiològiques de l’aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc L’aqüicultura, a més d’una importància comercial creixent permet l’estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals Segons els…

La valva superior és plana o una mica còncava i la inferior és molt convexa i s’adhereix a les roques per mitjà de les substàncies cimentants que segrega el mantell Es reprodueix a l’estiu i els ous fecundats romanen a l’interior de la cavitat branquial fins a la desclosa de les larves, al cap d’una setmana o dues Habita a les costes de totes les mars europees i suporta perfectament els canvis de salinitat provocats per les marees És molt apreciada en gastronomia i hom la cria artificialment ostreïcultura L’ ostra portuguesa Gryphaea angulata , família dels ostreids, pròpia de…

Fill d’Ignasi Graells i Ferrer Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae Dels seus treballs cal esmentar Catálogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en España 1846, Descripción de un lepidóptero nuevo 1852, Catálogo de los peces de las costas de Cataluña 1869, Zoografía de los animales…

La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…