Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
biocibernètica
Biologia
Estudi dels éssers vius amb l’enfocament propi de la cibernètica
, que parteix del fet de donar a cèl·lules, organismes i comunitats la consideració de sistemes.
Bé que la cibernètica estudia tots els sistemes, no necessàriament vius, i els mecanismes de regulació que en controlen el funcionament, el seu lligam amb la biologia ha estat sempre fecund En els sistemes vius, els mecanismes involucrats són particularment complexos, i el seu funcionament correspon a molts dels models generals estudiats per la cibernètica, com és ara les complexes regulacions a nivell cellular transmissió de la informació genètica, síntesi d’enzims, regulació del metabolisme oxidatiu, etc, a nivell d’individu manteniment dels òptims en el medi intern,…
polièter
Química
Qualsevol dels composts de natura polimèrica que contenen grups èter (C-O-C) repetits al llarg de la cadena principal.
Poden ésser obtinguts a partir de tres tipus de monòmers aldehids, èters cíclics i fenols Els derivats d’aldehids poden ésser obtinguts per reacció d’aquests amb alcohols polihidroxílics, en el qual cas tenen l’estructura són coneguts com a poliacetals i troben poca aplicació a causa de llur sensibilitat a la hidròlisi també poden ésser obtinguts per homopolimerització del monòmer, en el qual cas tenen l’estructura El més important d’aquests és el poliformaldehid Presenten rigidesa i resistència mecànica molt elevades i són emprats en la fabricació de peces mecàniques Els derivats d’èters…
índex de peròxids
Alimentació
Mesura de l’enranciment oxidatiu dels greixos, mitjançant la determinació dels peròxids presents.
polifenoloxidasa
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric dels enzims responsables de l’enfosquiment o embruniment oxidatiu enzimàtic de les fruites i llurs derivats.
miogen
Biologia
Fracció proteica muscular extraïble per dissolució en aigua freda, constituïda en gran part per enzims del metabolisme oxidatiu de la glucosa i per mioglobina.
El miogen constitueix prop de la meitat de la fracció proteica del sarcoplasma
xoc
Patologia humana
Situació clínica transitòria, en la qual, per l’existència d’un volum de sang circulant insuficient o per una distribució anormal del consum cardíac, la perfusió sanguínia dels teixits disminueix fins a valors inferiors a les necessitats mínimes per a un metabolisme oxidatiu.
Els criteris clínics per a la diagnosi del xoc són l’aspecte del pacient, amb signes d’insuficient irrigació perifèrica pallidesa, cianosi, suor freda, etc, el descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, la disminució de la funció renal oligoanúria, nàusees i set Els factors etiològics que permeten de classificar els estats de xoc són molt variats, i es poden agrupar en hipovolèmics hemorràgies, traumatismes, cremades àmplies, aixafament, deshidratació, cardiogènics embòlia pulmonar, tapament cardíac, infart de miocardi, pneumotòrax per tensió, fístula…
L’organització i l’estratègia biològica dels artròpodes
La cavitat general del cos L’estructura general del cos i la localització i formació dels diferents òrgans, aparells i sistemes vénen determinades pel desenvolupament embrionari, en particular l’evolució de les fulles blastodèrmiques i la formació del celoma i els seus derivats En efecte, un caràcter propi dels artròpodes és la reducció del celoma en l’estat adult, malgrat la seva presència a la fase embrionària en forma de parells de vesícules disposades metamèricament Aquestes són, d’altra banda, les responsables de la metamerització del cos Simultàniament al procés de reducció de les…
Taxonomia, sistemàtica i filogènia
Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia Les espècies En la desena edició de Systema Naturae ‘Sistema natural’, del 1758, Carl von Linné va incloure la classificació de més de 4000 espècies d’animals i més de 7000 de plantes, en les quals, a més d’utilitzar els noms emprats en aquell moment, va afegir els noms binomials, que a poc a poc es van anar imposant entre la comunitat científica i que avui són tan familiars http//bibbildabofi/Linneana Per a poder establir relacions entre les diferents espècies i entre els grups taxonòmics d’ordre superior, com els gèneres, les…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…