Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…
Castell de Fontelles (Ribera d’Urgellet)
Situació Estances i mur de llevant d’aquest antic edifici, de planta rectangular molt ben definida ECSA - A Villaró El castell de Fontelles o Castell de Briançó es troba dalt del Tossal del Franc, a l’extrem nord de la carena que separa la vall de Tost de les petites valls tributàries del Segre, a l’alçada d’Adrall i el Pla de Sant Tirs Mapa 34-11253 Situació 31TCG708847 Del Pla de Sant Tirs surt una pista forestal que s’enfila decididament per la serra A uns 5 km del poble s’arriba a un planell amb una construcció de tres pisos i les restes d’altres cases Cal prendre una nova pista forestal…
No perdre mai el Nord
Navegar és l’art de seguir uns camins que no existeixen La mar és una carretera amplíssima, practicable en totes direccions, i per això mateix tan útil com perdedora Un camí es defineix per les seves vores, i és per això que sabem cap on duu Però la mar va cap a tot arreu, de manera que no porta enlloc Els camins de la mar, tots virtuals, cap de marcat, es fan tot navegant i es desfan darrere l’estela que els ha obert Què hi ha darrere l’horitzó On som quan som al mig d’enlloc que dugui nom, que tingui forma, que pugui saber-se Per això fondre la costa darrere l’horitzó fou…
Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca
Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…
El poder local a Mallorca
Una de les qüestions que menys ha preocupat la historiografía espanyola ha estat el paper representat per les elits rurals en la implantació de l’Estat liberal D’aquí que la bibliografía sobre el poder local a la primera meitat del segle XIX sigui pràcticament inexistent El mateix es podria dir referent a Mallorca, on només hi ha estudis seriosos sobre les elits d’àmbit regional De tota manera, els estudis són més abundants pel que fa a la formació i la consolidació de l’Estat liberal en un àmbit més general Sobre això, interessa destacar el fet que l’Estat, com a institució en si mateix, va…
Els Països Catalans en el període revolucionari
Catalans, valencians i mallorquins, sd AHC Durant el període comprès entre les darreres dècades del segle XVIII i mitjan segle XIX, la trajectòria històrica dels països de parla catalana —que no formaven una realitat institucionalitzada políticament— estigué dominada per una contradicció ben evident L’emergència del capitalisme accentuà perceptiblement les relacions comercials i humanes entre ells El creixement del capitalisme, per lent i insegur que fos, es traduí en especialitzacions productives molt variades i en intercanvis interregionals més accentuats, com posa de manifest Carles Manera…
Unió Industrial Bancària (Bankunion) (1963-1982)
La constitució El primer dels bancs industrials i de negocis catalans es fundà a Barcelona el 24 d’octubre de 1963 Fou inscrit el 31 de desembre d’aquell any en el Registre de Bancs i Banquers, amb el número 18-IN de la banca de categoria nacional Tots els bancs industrials tenien aquesta categoria, per definició Els fundadors foren uns 400 accionistes El Banc Atlàntic tenia una participació del 10% en el seu capital, i el Banc de Ribagorça —futur Banc d’Osca SA—, el 5% El grup integrava accionistes vinculats a l’Opus Dei i al Banc Atlàntic, que hi participaven amb caràcter personal Aquests…
Partido Popular
Partit polític
Partit espanyol creat el 1977 a Madrid amb el nom de Partido Unido de Alianza Popular, posteriorment conegut com Alianza Popular, que canvià el seu nom pel de Partido Popular en el seu IX Congrés Nacional (1989).
És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…
La lluita per la modernitat en l'arquitectura del País Valencià
És possible d’entendre les vicissituds del Modernisme al País Valencià, a partir del 1903, adoptant dues actituds per una banda en analitzar la situació en la qual i contra la qual va actuar és a dir, la institució acadèmica del segle XIX i l’arquitectura historicista i eclèctica que, aleshores, eren expressió directa d’aquella D’altra banda, evitant de caure en les dues alternatives que, encara ara, es mantenen en molts debats sobre el tema el judici de valor depreciatiu –el Modernisme valencià és una pseudoescola–, o la justificació sociològica reductiva –la debilitat del Modernisme…
De la segona Guerra Freda a la multipolaritat
Al principi del 1919, tot just finalitzada la Gran Guerra, el primer ministre britànic, David Lloyd George, reflexionava “Si un home, el 1914, hagués tingut la desgràcia de naufragar en una illa deserta, i hagués tornat a la civilització fa una setmana, els canvis registrats l’haurien induït a creure que la seva llarga solitud li havia fet perdre el seny…” Com explicar-se, altrament, que l’ahir arrogant imperi alemany fos ara una república humiliada i tímida, i que Rússia estigués governada pels exiliats i deportats de cinc anys enrere, i que, del multisecular imperi austríac, no en restés…