Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
masticatori
Farmàcia
Forma farmacèutica d’alguns medicaments destinats a ésser mastegats per tal d’afavorir la secreció salival i, consegüentment, la penetració de la solució del medicament en els espais interdentals.
Els masticatoris antigament eren fets amb màstic i oli de llinosa Són emprats també per a perfumar l’alè La forma moderna del masticatori és el xiclet
brillantina
Cosmètica
Preparat cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència després de pentinats.
Des de temps molt antic eren emprats greixos vegetals i animals Actualment hom prepara les brillantines a base de composts estables, afegint-hi additius per a augmentar-ne la lluentor o l’adherència, o per a perfumar
antranilat de metil
Perfumeria
Cristalls que es fonen a 24-25°C; bull a 135,5°C a 15 mm de mercuri.
Present en molts olis essencials tarongina o flor de taronger, bergamota, gessamí, ilang-ilang, etc és obtingut sintèticament per esterificació amb metanol de l’àcid antranílic i, amb el nom d’essència de tarongina flor de taronger artificial, és molt emprat en perfumeria i per a perfumar pomades L' antranilat d’etil , líquid que bull a 260° , té olor i aplicacions similars
perfum
Chapss is love (CC BY-NC-ND 2.0)
Perfumeria
Religió
Substància olorosa usada per a perfumar.
L’ús religiós de perfums és conegut arreu, com a símbol de lloança i també per a acompanyar els sacrificis i, sobretot, els ritus funeraris encens Les uncions amb mirra, àloes i nard preciós foren normals a l’antigor eren part integrant de l’embalsamament Les litúrgies cristianes, a més de l’encens, en prescriuen l’ús en algunes cerimònies en la composició del crisma, en les ordenacions sacerdotals, etc perfums o fums cremant a les llars el llorer o romaní beneïts el dia de Rams per conjurar la tempesta o les seves causants, les bruixes Elaboració de perfum de flor de lliri en…
olor
Substància que emet una olor agradable, emprada per a perfumar; perfum.
pevet
Perfumeria
Pastilla de substàncies aromàtiques que cremen sense flama i que hom encén per perfumar l’aire.
Renaud Germain
La primera empresa de perfums catalana s’establí el 1847 i el seu nom, Renaud Germain, denota l’origen francès Van obrir un despatx a la rambla del Centre de Barcelona i donaren als seus productes el nom de Perfumeria Higiènica Publicitat a El Mercurio , 1910 Publicitat a España Arte-Comercio-Industria , 1927-28 L’any 1851 publicaren el seu primer catàleg, que ens dóna els següents productes a la venda sabons de tocador de totes classes, amb essències diverses, des de la de rosa, de violeta i d’ametlles amargues, fins a la d’escarola pomades de diferents olors, per a senyora destaquen…
De la bosquina fins a Grassa
El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…
ramadà
Alimentació
Islamisme
Mes novè del calendari musulmà durant el qual és prescrit el dejuni homònim, consistent a no prendre aliments ni beguda, a abstenir-se de fumar, de perfumar-se i de les relacions sexuals, durant el dia.
És un dels preceptes fonamentals de l'islamisme i només pot ésser omès en casos molt especials guerra santa, malaltia, etc El mes fineix amb la festa del “trencament del dejuni” ‘ īd al-fiṭr o ‘īd al-ṣagīr
Falset
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Priorat.
Situació i presentació Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta E, Porrera NE, Gratallops NW, Bellmunt del Priorat W, el Masroig SW i Marçà S, tots del Priorat Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Prelitoral, al centre de la conca del riu de Siurana El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana Les característiques de rerepaís…