Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Perrin d’Agincourt
Música
Trouvère francès.
El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…
Carta de Pere el Cerimoniós als jurats i prohoms d’Albocàsser sobre la fàbrica d’un retaule a la vila
Art gòtic
Data 3 de gener de 1373 Pere el Cerimoniós demana als jurats i prohoms d’Albocàsser que deixin acabar de pintar un retaule de l’església de la vila al pintor tortosí Domingo Valls, i els promet que un cop enllestida l’obra hi enviarà Llorenç Saragossa, el millor pintor de Barcelona, a judicar-la En Pere, etc Als feels nostres los justícia, jurats e pròmens de Albocàcer, salut e gràcia Entès havem per en Domingo Vayls, pintor de Tortosa e de casa nostra, que ell pinta un retaule a obs de la església del dit loch, sots certes condicions e capítols fets e fermats entre vosaltres e ell, segons…
El coixí del sepulcre del comte Ramon Berenguer II a la catedral de Girona
Art gòtic
El comte de Barcelona Ramon Berenguer II, dit Cap d’Estopes , va ser enterrat a la galilea de la catedral de Girona al desembre del 1082, pocs dies després del seu assassinat Coixí de vellut del sepulcre de Ramon Berenguer II a la seu de Girona Es tracta d’un teixit de procedència probablement valenciana, del moment en què es traslladà la tomba de la galilea a l’interior de la catedral 1385 El forat del teixit es correspon al lloc on reposava el cap del difunt BG/Museu de la Catedral de Girona – JMOliveras El 1385 Pere el Cerimoniós va decidir canviar de lloc la sepultura del comte i la de la…
Montserrat: un exemple de reforma monàstica
Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…
Instruccions per a la defensa i la provisió de la ciutat i la vegueria de Girona davant el pas de les Grans Companyies
Art gòtic
Data 30 d’octubre de 1365 El rei Pere el Cerimoniós tramet instruccions al bisbe de Girona, al noble Francesc de Cervià i al veguer Joan Berenguer de Rajadell per tal de procedir a la defensa de la ciutat i llocs de la vegueria davant l’arribada de companyies estrangeres al seu servei, de pas cap a la ciutat de Saragossa En Pere etc, al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble e amats nostres en Francesch de Cervià e en Johan Berenguer de Rajadell, cavallers, veguer de Gerona, salutem et dilectionem Com nós hajam procurat e tractat que alcuns grans barons e cavallers de les…
l’Aldea

Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
Les grans corts europees a l’entorn del 1400
Art gòtic
L’acceptació de les noves propostes sorgides des de les corts i els grans centres d’Avinyó, París, Dijon, Milà, Praga, Colònia, Londres, els Països Baixos, Barcelona i València va promoure una nova variant gòtica de la pintura, la miniatura, l’escultura, l’orfebreria, els brodats i els vitralls que se sintetitza, per la seva homogeneïtat, sota el nom de gòtic internacional Aquesta varietat també és coneguda amb els noms de gòtic cortesà o art del 1400 i, a Alemanya, és denominada shöne Stil bell estil o weiche Stil estil suau Progressivament aquests nous esquemes s’obriren pas, caracteritzats…
Josep de Vilamala, sagristà de Sant Esteve de Banyoles (1710-1714)
El 22 de juliol de l’any 1713, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan de Fluvià i Aguilar renuncià el càrrec diputat militar Antoni Francesc de Berenguer i de Novell diputat reial Antoni Grases i Des, doctor en dret oïdor eclesiàstic Oleguer de Merlès renuncià el càrrec oïdor militar Francesc Perpinyà Sala i Sasala oïdor reial Tomàs Antic i Saladric, de Tortosa, ciutadà honrat de Barcelona La darrera extracció de la Generalitat històrica es va fer en una evident conjuntura adversa Al juliol del 1713 s’havien de renovar els representats de…
Santa Maria de Roca-rossa (Tiana)
Art romànic
Situació Vista aèria de la capella costat, ambdues en estat de ruïna ECSA - JTodó Es troba a l’extreum llevantí del massís del Montnegre, a l’antic terme d’Horsavinya, dins l’actual municipi de Tordera Mapa 38-14365 Situació 31TDG703168 L’ascens tradicional es feia per una pista que sortia del quilómetre 7 de la carretera de Fogars de Tordera, des d’on s’accedia per una pista de més de 8 km fins al Coll del Porteli d’aquí calia prendre un carni carreter vers el N, que conduïa fins a les ruines de l’església Avuí dia, a causa de les pistes modernes, obertes per les urbanitzacions de l’Agropark…
Els Claperós i la seva activitat a Barcelona i Girona
Art gòtic
Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…