Resultats de la cerca

El vessant meridional del pla d’Ardenya presenta superfícies profundament erosionades anomenades rasclers a la comarca

La dissolució per l’aigua de pluja dels dipòsits de sals que afloren a Cardona dona lloc a espectaculars formes erosives Jaume Orta La muntanya de sal de Cardona 26, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre Aquest petit espai és constituït per un aflorament salí que forma part de l’anomenada formació salina de Cardona, la qual s’estén, i no pas superficialment, per gran part de la comarca del Bages, a la Depressió Central Catalana És el resultat de la formació d’evaporites en la ja molt reduïda conca marina que al final de l’Eocè ocupava part de l’actual depressió de l’…

Morfologia La nostra sargantana pirinenca Lacerta monticola és una subespècie bonnali endèmica dels Pirineus, prou diferent de la resta de subespècies ibèriques Té el cos d’un color uniforme, bru verdós, lleugerament metàllic, amb els flancs foscos M Victòria Vives Aquesta sargantana és una forma endèmica de muntanyes de la península Ibèrica Es troben poblacions a quatre àrees, actualment isolades, i es diferencia en quatre subespècies diferents La forma pròpia de les terres catalanes dels Pirineus centrals és L monticola bonnali , que presenta certes diferències patents amb la resta de…

Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…

Formació de socarrells, amb eixorba-rates negres Astragalus balearicus florits La morfologia en coixinet espinós és un tret adaptatiu de les plantes enfront del vent, factor ambiental de marcada transcendència a la costa i les muntanyes del nord de Mallorca Yves Hennechart La serra de Tramuntana 11, entre els principals espais naturals de Mallorca El costat nord-oest de l’illa de Mallorca és format per una espectacular serralada de 90 km de longitud, que en alguns indrets supera els 10 d’amplada El contrast entre aquesta regió muntanyosa i el pla és molt marcat, i la serra, visible de quasi…

El procés de formació de coves i avencs La formació de coves s’ha de situar en el context, més general, dels processos erosius que s’encarreguen de desfer lentament la superfície de l’escorça terrestre La majoria de les grans cavitats són el resultat dels processos de dissolució que tenen lloc al si d’algunes roques El conjunt de morfologies i de processos físico-químics responsables de l’erosió, molt específica i fins i tot original, que es manifesta en tota mena de roques solubles, s’engloba dins l’estudi dels fenòmens i els materials càrstics La carstificació Tall esquemàtic d’un sistema…

Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…

Panoràmica sobre la vall de Sant Aniol Davant i a l’esquerra, els esquerps pendents de la serra de Talaixà, coberts per alzinars al fons, el massís de Canigó Ernest Costa L’alta Garrotxa 111, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus La conca mitjana del Fluvià i l’alta de la Muga, al nord de la plana olotina, constitueixen una de les àrees més notables dels Pre-pirineus Orientals, tant des del punt de vista paisatgístic com pel que fa al poblament biològic Aquesta vasta àrea —de més 300 km 2 i amb una densitat d’habitants molt baixa— ha conservat excellentment la…

Situació i presentació El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d’Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l’W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d’Anoia El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant Salvador de la Calçada, la…

El territori mallorquí és constituït per les illes de Mallorca i de Cabrera, i encara per d’altres petites illes i illots immediats Constitueix la part medullar i més extensa de l’arxipèlag balear, el gruix del conjunt gimnèsic Per raons de substrat, i en part també de bioclima general, no ofereix la diversitat de Menorca Per contra, la més gran superfície total i les possibilitats que es deriven d’un relleu incomparablement més vigorós incrementen la riquesa florística i, subsegüentment, les valors i varietat del paisatge vegetal Fisiografia La Serra de Tramuntana, o simplement la Serra, és…