Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Carles Sarthou i Carreres
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Erudit i escriptor.
Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de Játiva 1933-35,…
Carles Sarthou i Carreres
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i arxiver.
Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…
Enric Soler i Godes
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Mestre, treballà activament, durant la Segona República, en la introducció del català a les escoles valencianes i en la renovació pedagògica fou l’introductor del mètode Freinet al País Valencià Cosignant de les Normes ortogràfiques de Castelló 1931, collaborà en El Camí , País Valencià i diversos periòdics del Principat En la postguerra fou corresponsal de Destino i escriví en nombroses revistes catalanes d’Amèrica i de França President de la secció de literatura de Lo Rat-Penat, fou autor dels reculls poètics I el cel és blau 1933, Bestioles 1952 i Cançons d’ahir i de demà 1964…
,
Geografía General del Reino de Valencia
Historiografia catalana
Obra publicada a Barcelona entre el 1918 i el 1927, que constitueix una exhaustiva compilació de dades geogràfiques, econòmiques, històriques i culturals de l’antic Regne de València.
Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i la…
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
Arxiu de la Diputació Provincial de València
Historiografia catalana
Fons documental de la Diputació Provincial de València creat el 1813.
Com a conseqüència dels canvis constants de competències i de delimitació de la província, així com per les successives desaparicions i restabliments de la institució, aquest arxiu és molt heterogeni i ha integrat fons d’organismes anteriorment independents Està organitzat en set grans seccions que recullen les sèries referides al funcionament de la institució i les actes de la Diputació en ple i de les comissions la Junta Provincial del cens i les eleccions provincials el reclutament de soldats beneficència i sanitat foment agricultura i ramaderia, instrucció pública, carreteres i camins,…
Leandro de Saralegui y López Castro
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R Pertegàs, À…
Jaume Fàbrega i Colom
Monnar_Comunicació_(CC BY-SA 2.0)
Gastronomia
Gastrònom.
Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com a història…
Valentí Montoliu
Art gòtic
Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau Ros, oncle d’…